Calafell amb el Nou PSC

Una delegació de sis convidats i dos delegats de l'agrupació de Calafell vam estar presents al XII Congrés del PSC celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. Vam tenir l'oportunitat de defensar personalment les esmenes presentades a la ponència marc i vam poder veure com algunes d'elles s'aprovaven per les comissions de treball corresponents. També vam donar suport al nostre candidat.

Algunes veus externes al PSC esperaven que el congrés acabés amb una fractura interna motivada per falses disjuntives en relació al catalanisme. Al contrari de tot això, el resultat final ha estat de força i unanimitat. Navarro va aconseguir, dissabte, un recolzament del 73% dels vots dels delegats. L'executiva proposada pel nou primer secretari també va tenir un suport majoritari, el 83% dels vots emesos. Es tracta d'una executiva renovada i que inclou molta presència municipalista i amb esperit integrador degut a que s'han inclòs els dos candidats alternatius a Navarro.

La renovació de la llista de Navarro passa per no donar protagonisme a caps de l'aparell com són Miquel Iceta, José Montilla o José Zaragoza, clàssics que ja no hi seran presents a la nova executiva, donant l'entrada a noves cares del panorama socialista català com Antoni Balmón (alcalde de Cornellà), Núria Parlón (alcaldessa de Santa Coloma) o Josep Mayoral (alcalde de Granollers).

Aquest Congrés ha estat un exemple de transparència, de diàleg i de democràcia interna aconseguint un gir integrador dels diferents posicionaments i punts de vista inclosos en el sí del partit. El nou PSC pretén aglutinar totes aquelles sensibilitats progressistes, més o menys catalanistes i d'esquerres que existeixen i composen el partit dels socialistes de Catalunya. Però també, aquesta transparència s'ha caracteritzat pel fet d'haver mostrat una cara crítica a la feina feta per l'executiva sortint. Montilla, en el seu discurs, va ser crític respecte els resultats obtinguts en el darrer cicle electoral i va saber acceptar la seva part de responsabilitat de la situació actual del PSC. Finalment la memòria de gestió va tenir un suport d'un 64% dels sufragis mitjançant vot secret.

Un dels punts fonamentals que diferenciaven el programa de Navarro de la resta d'aspirants era el fet de defensar o no tenir grup parlamentari propi a Madrid, tant al Congrés com al Senat. Finalment el PSC descarta tenir grup propi però sí que es marcarà un perfil propi que ajudi a defensar els interessos de Catalunya a Madrid. En principi, els diputats catalans a Madrid votaran en coherència amb el PSOE, però en aquells punts que afectin els nostres interessos catalans, en cas de discòrdia, es permetrà la llibertat de vot per part del PSC.

Una de les antigues reivindicacions de la militància socialista i que més ampolles i descontent havia aixecat al llarg dels temps, durant el conclau es va veure solucionada fruit del debat i l'enteniment. Es va aprovar l'obligació de celebrar eleccions primàries per tots els comicis, inclòs el procés per triar el candidat a presidir la Generalitat. Es dona la benvinguda al famós model francès i es posa punt i final a aquelles formes arcaiques i poc democràtiques on només el nucli dur del partit tenia capacitat de decisió.

Calafell està amb el nou PSC, amb una nova forma d'apropar-nos al ciutadà, amb una forma més clara i transparent de formar nous equips i renovar els projectes. Nosaltres ho vàrem demostrar a l'inici d'aquest mandat municipal i continuarem fent-ho perquè això és el que la nostra ciutadania espera de nosaltres. El PSC ja ha renovat cares, idees i organització. Ara tocarà que les federacions i les agrupacions, seguint l'exemple mostrat aquest cap de setmana, formin nous equips i proposin nous projectes. Nosaltres ens vàrem comprometre i ho portarem a terme.

És imprescindible que sumem

L'alcalde de Terrassa i candidat amb més suports a ser primer secretari del PSC, Pere Navarro, en una entrevista a Catalunya Ràdio la setmana passada, assegura que cal fer un gir cap a nosaltres mateixos per tal de recuperar l'essència del que som. Navarro aposta per tal que el PSC reivindiqui els valors tradicionals del partit, defensant aspectes d'igualtat d'oportunitats com els drets de les dones, un discurs d'esquerres per les classes mitges, el discurs en contra del frau fiscal,... en definitiva, caminar cap al que ell considera una societat decent, i per a aconseguir això, és imprescindible que sumem...

Àngel Ros: tenir grup parlamentari propi és irrenunciable

A diferència del candidat oficialista Pere Navarro, l'aspirant a primer secretari del PSC representatiu de l'ala més catalanista, Àngel Ros, aposta per la recuperació de la veu catalanista i d'esquerres a Madrid, tant al Congrés com al Senat.

Compromís pel canvi

Aquí teniu un document de compromís pel veritable canvi del PSC que ahir dissabte van publicar un grup de joves militants i càrrecs socialistes, entre ells Jaume Collboni, Carlos Prieto o Ferran Pedret. El canvi és més necessari que mai si volem superar aquesta situació de crisi...

Com a membres del Partit dels Socialistes de Catalunya tenim la responsabilitat de fer front al principal repte que afronta el projecte polític del que formem part : contribuir a la reconstrucció del principal partit de l’esquerra a Catalunya.

Milions de persones estan patint el doble flagell de la crisi econòmica per una banda, i de les retallades socials per l’altra. A aquesta ofensiva contra l’estat del benestar i contra un model de societat que doni oportunitats a tothom, no hi podem assistir impassibles des d'una esquerra social i política que s’ha mostrat desorientada, i aparentment impotent, incapaç de plantar cara i de plantejar alternatives reformistes.

Tenim l’obligació política de mostrar les alternatives que el socialisme pot i ha d’oferir al ciutadans per sortir de la crisi, reactivant l’economia i creant ocupació, el veritable repte immediat que tenim avui com a societat.

El PSC ha d’assumir que ha fallat a molts d’aquells a qui vol representar, que ha anat a remolc en molts dels debats socialment transcendents, que ha estat mancat d’un projecte clar i, per tant, de coherència, i en conseqüència ha dilapidat en bona mesura la seva credibilitat. Volem contribuir a superar aquesta situació.

El PSC no és un fi en si mateix, i no es deu únicament la seva militància, sinó sobretot a la societat a la que vol servir. El PSC va néixer i existeix per esdevenir l’eina que articuli socialment i expressi políticament una majoria fermament determinada a dur a terme la transformació social, la modernització del país, la millora de l'autogovern de Catalunya i la defensa de la llengua i cultura catalanes.

Hem d’aspirar a tornar a posar dempeus una àmplia coalició de ciutadans i ciutadanes, una aliança majoritària al voltant d’un PSC que esdevingui el gran referent de l’aprofundiment i la radicalitat democràtica, de la igualtat, la justícia social i la llibertat, de la sostenibilitat, i de l’internacionalisme i del catalanisme articulat en un Estat federal. I no estem sols, no estem soles. Són moltes les persones que ens reclamen poder caminar plegades en la persecució d’aquest objectiu.

És temps, per tots i totes nosaltres, d’ésser responsables i actuar amb generositat, per deixar de banda personalismes i apriorismes, per recuperar l’orgull i la il·lusió, i per subratllar que el del PSC és avui, com ho va ser en el moment de la seva fundació, un projecte col·lectiu capaç de mobilitzar enormes energies i d’agregar múltiples sensibilitats i orígens en la persecució d’un ideal comú.

El proper congrés que tindrà lloc entre el 16 i el 18 de desembre no pot ser un congrés més. És un clam dins i fora del PSC.

Cal recuperar la connexió amb la societat, recuperar la confiança i la credibilitat de les organitzacions polítiques, avui molt qüestionada. Empoderar la militància del PSC, i incorporar nous sectors al projecte dels socialistes, són les dues prioritats immediates. En aquest congrés el mite de la unitat no pot sepultar la necessitat d’una nova síntesi, amb nous ingredients i en un nou context.

El PSC s’ha de dotar en aquest Congrés d’una direcció política que abanderi una proposta programàtica coherent amb els nostres valors i el nostre ideari; un programa que doni resposta als reptes que tenim com a societat: l’atur, la precarietat laboral, el desenvolupament sostenible, l’exclusió social, uns serveis públics universals i de qualitat, la defensa dels drets civils, la millora de l'autogovern de Catalunya, i la defensa de la llengua i cultura catalanes. Un programa que reconstrueixi la solidaritat entre generacions per donar solucions a la joventut i als més grans.

El PSC es deu a la societat, n’és una expressió i en forma part. Volem reconstruir les complicitats perdudes i teixir-ne de noves. Per això, si volem resultats diferents, no podem seguir assajant sempre les mateixes fórmules.

Cal, per tant, un canvi en la cultura organitzativa del que serà el nostre principal instrument d’acció política: el Partit. Un canvi que faciliti l’articulació de nou de la majoria social, la participació dels sectors emergents i la contribució dels qui pensen que hi ha alternatives.

El PSC, al servei de Catalunya

1.- Volem un PSC al servei dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya . El PSC representa la consciència social i nacional, defensa un catalanisme social fonamentat en la idea de la cohesió i la justícia social. El PSC ha d’exercir , davant la creixent confrontació identitària, un paper clau per evitar una disgregació social, cultural i política. Creiem que la ciutadania, plural, diversa i concreta , és la que conforma la nació, i que el catalanisme és l’afirmació de la personalitat política d’aquesta nació, i la reivindicació del seu reconeixement polític.

2.- Volem un PSC que actuï amb personalitat pròpia i amb coherència tant en la política catalana com en l’espanyola. Un PSC que lideri l’aposta federal en una Espanya que assumeixi sense reserves i sense complexos el fet nacional . Volem fer efectius els nostres principis federals, que creiem tan vigents com necessaris, fent compatibles tots els espais en els quals el PSC ha de tenir presència. Defensem el federalisme no tan sols pel que fa a la forma político-administrativa de l’Estat, que també, sinó com a forma de vertebració social . Volem un PSC que sigui capaç de superar el marc de discussió política basat fonamentalment en l’apel•lació permanent al greuge en les relacions amb Espanya. Per tot això i per defensar amb nitidesa la nostra visió considerem necessària la veu pròpia del socialisme català a les Corts Generals.

3. Volem contribuir a promoure un procés de construcció i convergència política i social d’Europa, que tingui com a objectiu últim la construcció dels Estats Units d’Europa, per tal que, a més d’un espai de lliure comerç, sigui realment una Europa pels pobles. En aquest sentit, el PSC ha contribuir decididament a l’enfortiment i la consolidació del Partit Socialista Europeu com a instrument i punta de llança dels anhels proeuropeistes.

4. Ens comprometem a fer del PSC un partit més arrelat a tot el territori, sense excepció, que representi totes les sensibilitats i totes les visions territorials. Volem un projecte del PSC per a Catalunya, que garanteixi com a objectiu irrenunciable la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats, des de l’àmbit rural al metropolità.

El PSC, un Partit fort i obert

5. Volem primàries a doble volta obertes als afiliats i afiliades, i també a la ciutadania que es comprometi amb els valors progressistes i de l’esquerra que defensem, per a la designació de caps de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya en els principals processos electorals, com a ara a la Presidència de la Generalitat. Uns processos que hauran de ser vetllats per òrgans independents de les direccions.

6. Volem unes normes congressuals que afavoreixin la participació i el debat intern, i proposem que el 12è Congrés resolgui encarregar a una Comissió una proposta de model per a futurs congressos . En aquest sentit, proposem que es plantegi la introducció de l’ús de les xarxes socials en els debats congressuals, articular noves formules de participació d’entitats i personalitats, o establir nous criteris en que en cas de concurrència de candidatures, com ara la possibilitat que la Primera Secretaria del PSC sigui escollida directament per part dels delegats/des al Congrés.

7. Volem que es creï la figura del Defensor de la persona afiliada que escolti i reculli queixes i suggeriments dels militants del Partit, i pugui actuar davant la comissió de garanties i/o els òrgans de direcció del Partit.

8 .Volem que es creï un Consell Ciutadà, a proposta del Consell Nacional, que esdevingui un punt de trobada de les persones que comparteixen amb nosaltres valors, idees i projecte, des dels àmbits acadèmics, culturals, socials o econòmics, amb funcions de consulta, assessorament i contrast no vinculant de les decisions que hagin d’adoptar òrgans de direcció del Partit.

9. Volem instaurar mecanismes d ‘avaluació anual als diferents nivells territorials de l’organització del Partit, dels càrrecs electes i així com de la tasca de govern i oposició realitzada en relació al programes i objectius polítics.

10. Volem impulsar, en el marc del 12è Congrés, un acord polític que consolidi la democràcia paritària com un dels fonaments ideològics i estratègics del Partit dels Socialistes de Catalunya a tots els nivells, incloent-hi els de màxima responsabilitat.

11. Volem que, amb caràcter previ a l’elecció pel sistema de primàries abans exposat del candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat, es convoqui una Conferència Programàtica àmplia, oberta als sectors socials progressistes, precedida d’un procés participatiu amb temps suficient, i amb la voluntat de perfilar la proposta del PSC per governar Catalunya.

El PSC , un partit transformador

12. Volem contribuir a definir les propostes que garanteixin una economia més democràtica i al servei del progrés de les persones, en un món més obert i interdependent que mai, però que cal fer governable. No ens resignem al discurs econòmic dominant que es presenta mancat d’alternativa. El reformisme d’esquerres és un valor que defensem i s’ha d’activar al servei de l’equitat, la competitivitat, el valor del treball, la igualtat d’oportunitats i l’interès general.

13. Volem, en aquest sentit, avançar cap a la democràcia econòmica: foment de formes de producció cooperativa, foment de la democràcia en el treball i de l’emprenedoria social, entre d’altres. Volem avançar en la idea d’una renda bàsica de ciutadania per tal d’assegurar, juntament amb la garantia dels drets i serveis públics, la plena autonomia personal de tot ciutadà o ciutadana. Volem que preguin mesures actives de protecció per els sectors més castigats per la crisi, com els desnonats, i que es reguli l’entrega del pis en pagament del deute hipotecari.

14. Volem refermar que el dret al treball per a totes les persones és un dels principis que inspiren la nostra acció política i el més malmès en la crisi econòmica i social que travessem. La generació d’ocupació digna és la nostra prioritat. Pretenem la plena ocupació de qualitat perquè tenim el convenciment que el treball és una font essencial de drets de ciutadania i socials, confereix llibertat individual, assegura progrés econòmic, garanteix la cohesió i la solidaritat social i ofereix seguretat material.

15. Volem una revisió completa de la fiscalitat per fer-la socialment més justa , més progressiva i redistributiva, i un procés d’harmonització fiscal a nivell estatal i europeu, que eviti la competència a la baixa i el conseqüent afebliment dels serveis públics i que mantingui un equilibri real entre els rendes del treball i del capital . Farem de la persecució del frau i l’evasió fiscal senyes d’identitat ja que sabem que l’economia submergida resta drets individuals a les persones explotades i recursos públics a tota la societat.

16. Volem que el criteri de la sostenibilitat ambiental s’incorpori com a principi rector de la vida econòmica i social del país, i informi el conjunt de les decisions que tinguin una afectació ambiental.

17. Volem que els poders públics promoguin la igualtat de gènere en tots els aspectes de la vida social i econòmica del país, i que incorporin la visió de gènere en totes i cadascuna de les polítiques que s’implementin.

18. Volem un Estat plenament laic, per garantir l’absoluta neutralitat de l’esfera pública envers les creences religioses o filosòfiques de la ciutadania.

El PSC, un partit per l’aprofundiment democràtic

19. Volem millorar la qualitat de la democràcia, aprofundir-la. Tenim una democràcia imperfecta que cal millorar buscant un equilibri entre els aspectes deliberatius, representatius i participatius, fundant una nova cultura cívica. Volem establir mecanismes per facilitar les iniciatives legislatives populars i la seva concreció en normes aprovades pels poders legislatius. Volem facilitar i fer més habitual la celebració de referèndums. Volem instaurar la possibilitat de referèndums revocatoris. Volem millorar els mecanismes de rendició de comptes i els mecanismes de participació.

20. Volem una població educada èticament en els principis de llibertat, imparcialitat, il•lustració, solidaritat, que sigui capaç d'assolir una democràcia directa i participativa.

21. Volem una deliberació pública de qualitat i orientada a la inclusió de tota la ciutadania. Això implica el paper dels mitjans de comunicació, però també de les organitzacions polítiques i socials.

22. Volem una llei de transparència que garanteixi l’escrutini públic sobre el conjunt de les activitats desenvolupades per les diferents instàncies polítiques i administratives, sobre el patrimoni o retribucions dels càrrecs públics, i que garanteixi aspectes concrets en relació al dret d’accés a la informació per part de la ciutadania.

Ens ho exigeix la nostra situació actual, la nostra història i els nostres valors i principis. Ho devem als centenars de milers de persones que, malgrat la duresa i dificultat del moment, ens han fet confiança. Ho devem als qui estan esperant de nosaltres una reacció decidida.

Per als delegats al Congrés

Francesc Trillas és militant socialista. És Doctor en Economia per l’Institut Universitari Europeu de Florència, va investigar a la London Business Scool i a la Universitat de California Berkeley. Actualment és Professor d’Economia a la UAB.

Una proposta des de la majoria per als delegats al Congrés

La necessària reconstrucció del socialisme català passa simultàniament per una actualització del projecte polític i per una reforma organitzativa (de les formes i els instruments) en profunditat. Sense l’una, l’altra no serà creïble ni factible.

En el congrés del PSC dels dies 16, 17 i 18 de desembre, 34 de cada 35 afiliats no seran delegats i per tant no podran decidir ni qui és el primer secretari o primera secretària, quina és la comissió executiva, ni quina és la futura política i estructura organitzativa del partit. Si un dels 34 vol fer una proposta, crec que és rigorós dir que es tracta doncs d’una proposta des de la majoria del Partit.

En la meva ja llarga trajectòria com a militant socialista, he tingut una obsessió per les qüestions organitzatives. Vaig ser durant 5 anys Secretari d’ Organització de la JSC, suposo que vé d’allà. També vaig presentar una ponència (amb l’actual politòleg Jaume Magre) a la conferència d’organització del PSC que es va fer abans del Congrés de Sitges, on crec que demanàvem ja importants canvis organitzatius (he perdut el document). Després vaig viure 7 anys a l’estranger, i mentre completava els meus estudis no deixava de pensar en aquestes coses. Me’n recordo pul.lulant per les bibliioteques d’una coneguda universitat britànica, i distraguent-me de la meva tesi llegint coses sobre la història de les maquinàries polítiques als Estats Units. De vegades m’he arribat a plantejar si era un malalt, preocupat de coses que no semblaven preocupar a ningú més. Almenys ara veig que, si sóc un malalt, la malaltia és compartida per molts dintre del PSC (Nou Cicle, +PSC, el regidor de Barcelona Jordi Martí, els signants de diversos manifestos), i per molts fora del PSC. Només en les darreres setmanes he vist frases fent un crit per la reforma de les organitzacions polítiques a personalitats com el malaurat Javier Pradera, Paolo Flores d’Arcais, Vaclav Havel, i tants altres.

Tots aquests tenim en comú que creiem que els actuals partits polítics tal com funcionen (en especial, els partits polítics de l’esquerra, perquè la dreta no necessita tenir partits decents) no poden ser un instrument adequat per millorar la democràcia. I tenim una sèrie de propostes concretes sobre com reformar aquests partits. També haig de dir que hi ha persones, totes molt respectables, i fins i tot algunes d’elles ben intencionades, en contra d’una reforma organitzativa dels partits i del PSC en concret. I s’han d’entendre els seus motius. Creuen que hi ha altres prioritats, i que tota reforma organitzativa és arriscada. També crec que molts dels que s’oposen a aquesta per a mi necessitat, defensen interessos creats.

Parlant recentment amb un possible candidat a la primera secretaria del partit, em reconeixia la necessitat de generar una nova cultura política, i reconeixia que el PSC estava en una situació interna molt delicada. I tot i que les seves suggerències no plantejaven grans canvis, però sí alguns de petits, estava d’acord que calia posar sobre la taula algunes idees concretes. Aquí en van algunes:

1) Ningú té solucions miraculoses, però jo no estic d’acord que els experiments siguin perillosos. Experiments, sí. Si cal, controlats, però experiments: vot per Internet, i sufragi universal de tots els militants (en aquest cas, no dels simpatitzants) per elegir primers secretaris.

2) Primàries ofertes a tots els ciutadans (com electors i com elegibles), a dues voltes.

3) Reforma del mètode d’elaboració de les llistes electorals, demanant un mínim de suport de cada candidat (no només del primer de llista) per part de militants i potser simpatitzants. Permetre la continuació per més de dos mandats només de forma excepcional (polítics de reconegut lideratge social), i posar un límit al salari total que pot percebre un responsable polític del partit socialista en qualsevol institució.

4) Congressos: aprovar l’esmena de l’agrupació de Sarrià que demana que una comissió d’experts treballi per elaborar una proposta de com ha de ser un congrés del partit des d’ara en endavant. Aquesta comissió hauria d’analitzar les millors pràctiques internacionals de partits i altres organitzacions. Un Congrés on potser es decideixi només una breu ponència política, que sigui una congrés de celebració i festa on el nou primer secretari arribi ja elegit per sufragi universal dels militants, i es dediqui a consensuar una nova direcció.

5) Consell Nacional i tots els òrgans executius oberts a militants no professionals de la política i a la societat civil.

6) Modernització de les Agrupacions i Grups sectorials (i reducció del número d’aquests darrers).

7) Professionalització dels aparells: requerir un mínim d’estudis i avaluar els seus resultats per part d’una comissió de personal.

8) Política de formació, basada en dos objectius principals: el partit es guia per uns principis fonamentals d’ètica política (que impedeixi acostar-se a la política per defensar interessos particulars, o que posi sota vigilància els militants, inclosos ex-primers ministres, que treballen a sou de grans empreses privades), i la política no ha de ser una excusa per abandonar prematurament els estudis i no tenir una carrera professional al marge de la política.

9) La política d’immigració no ha de passar per organitzar grups d’immigrants pel seu origen diferenciat.

10) Supressió simbòlica de la secretaria d’organització.

No crec en a l’assembleïsme ni que la solució sigui senzillament més democràcia interna. La solució és un partit més modern, que sigui un millor bé col.lectiu al servei d’una societat més justa. La nostra societat viu una crisi profunda que ha fet augmentar dràsticament les desigualtats. Els sectors més vulnerables no es poden permetre seguir tenint una política estreta i privatitzada per oligarquies incompetents.

Els partits que han acumulat molt de poder inevitablement cauen en la institucionalització i la burocratització, que en el pitjor dels casos poden derivar en clientelisme i corrupció. En el PSC n’hi ha hagut, i no n’hi pot tornar a haver. L’ús de la Diputació de Barcelona i altres institucions com a menjadora ha estat una vergonya que no s’ha de tornar a produir. La concentració del poder en poques mans ha portat a renovacions generacionals endogàmiques que no han portat als millors líders juvenils de la societat a militar en el partit socialista, amb honroses excepcions.

Els partits basats en maquinàries de base clientelar històricament garanteixen certa eficàcia electoral. Això ha deixat de ser així. En el futur, només es pot recuperar la confiança de la majoria progressista de la societat si es torna a demostrar que la política està inspirada per una vocació de servei als sectors més vulnerabes de la societat.

El PSC ha de dedicar les seves fundacions i centres d’estudi a estudiar una altra vegada la moderna ciència política i la teoria i pràctica de les organitzacions. Cal superar l’antiga “estasiologia” (estudi descriptiu dels partits polítics). El PSC ha introduit poques reformes que no han afectat l’essencial. Es va fer un petit esforç d’estudi i innovació fa uns anys, que està esgotat. Cal connectar amb el que s’estudia sobre organitzacions a les millors universitats del món, per tal de fer una millor política de recursos humans. A la vegada, no fer una reforma freda i tecnocràtica, sinó emmarcar-la en un esforç de reforma del projecte polític que actualitzi el disseny fundacional de fer un gran partit socialista que garanteixi la unitat civil del poble de Catalunya.

La reforma organitzativa no és independent de les propostes econòmiques de la socialdemocràcia i de l’avenç cap al federalisme i la concòrdia a Catalunya i Espanya. El nou PSC hauria d’estar al servei d’una majoria de progrés a Catalunya. El gran objectiu (possible) ha de ser guanyar la Generalitat, i això no ho pot fer el PSC sol. Cal treballar per una nova aliança des de baix, que arribi a les eleccions amb un programa comú. Està molt bé concentrar les energies a enfortir un pol d’aquesta aliança, el socialista, però això no es farà d’esquena a la realitat de construir quelcom més gran.

Certament, si la reforma ha de ser profunda i ha d’afectar a la cultura política, no pot ser una mera reforma formal. Les regles no escrites són igual o més importants que les no escrites. Un fort impuls ètic i un ferm compromís col.lectiu per una nova cultura política són més important que qualsevol reforma formal concreta. Però sense noves estructures serà difícil avançar cap a una nova cultura política

Joan Ignasi Elena: El PSC necessita renovació

L'exalcalde de Vilanova i la Geltrú i ara candidat a la primera secretaria del PSC, Joan Ignasi Elena, ha visitat el Vendrell per tal fer extensiva, al màxim nombre de militants i simpatitzants, la seva postura de renovació del projecte de partit de cara al futur més proper del PSC, el XII Congrés.

El candidat i membre del corrent ideològic Nou Cicle, ha desgranat els motius pels quals els polítics en general, i l'esquerra en particular, han perdut la confiança dels ciutadans durant els darrers anys, no sent atribuïble únicament a la crisi econòmica i financera que ha assolat el món sencer. Cal buscar altres motius ha apuntat el candidat.

El seu projecte de canvi passar per una triple renovació:

Una renovació ideològica per marcar què som i cap a on hem d'avançar, sense entrar en la perversió de que els polítics diguin el que creuen que cal dir, sinó dir el que la gent vol sentir. Afirma que cal recuperar el debat de la socialdemocràcia ja que és el motiu que sustenta el relat de l'esquerra, del partir socialista. Elena defensa que el PSC tingui un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats perquè només d'aquesta manera es podrà defensar un model d'Espanya diferent al que defensen els altres partits catalans. Ha assegurat que la Catalunya que el PSC defensa a Espanya no té veu i que a Espanya la Catalunya que es veu és la més folklòrica, la dels diputats d'ERC i CiU.

Una renovació organitzativa per orientar el partit socialista en una direcció de major connexió amb la societat i així aconseguir que la gent faci més seu el projecte polític socialista. És a dir, fer el partit més permeable als ciutadans que són els que donen el suport als polítics. L'ex-alcalde ha manifestat que cal fer reformes organitzatives en sentit de buscar una major horitzontalitat del partit, donant més presència i participació a les agrupacions locals per exemple. El candidat afirma que la societat ha canviat i els polítics ho han de fer amb ella, cal aconseguir un partit més flexible.

Una renovació de les persones per tal d'aconseguir un partit més coral. Fins ara els partits han estat massa jerarquitzats, ara es necessita una major col·legiació de les decisions. Tot això sense necessitat de que es produeixi un trencament respecte del passat ja que aquest trencament portaria al fracàs segur, tal i com s'ha demostrat en algunes ocasions. L'ex-alcalde afirma que es necessita un canvi en la direcció del partit i no caure en el parany de l'immobilisme. Ha acabat de la mateixa manera que va començar el seu discurs, dient que cal iniciar un procés ampli de renovació si el que volem és recuperar vots i tenir bons resultats electorals a partir d'ara.