EFECTIVAMENT, ELS CATALANS NO SOM IMBÈCILS

Us presento, a continuació, l'article que ha redactat una companya de partit, la Diana Salvadó, secretaria d'educació de l'Executiva de la Federació del Camp de Tarragona. Un article en el que ella transmet la seva indignació en relació a les mesures de retall que ha proposat l'actual govern de la Generalitat en matèria d'educació de cara al nou curs escolar. Indiganció també en sentir les declaracions de la consellera responsable d'educació de la Generalitat, la senyora Irene Rigau, en negar l'afectació de les retallades pel que fa a l'ensenyament i a l'eduació pública. L'article porta per títol: EFECTIVAMENT, ELS CATALANS NO SOM IMBÈCILS.

“Els catalans fa 500 que som imbècils. Hem de deixar de ser catalans? No, hem de deixar de ser imbècils!”. Aquesta frase de l’escriptor Joan Sales, pronunciada per Mònica Terribas en l’acte institucional de la Diada, em va tornar a venir al cap el dia següent, 12 de setembre. Aquell dia les aules del país es van tornar a omplir de nens i nenes amb motiu de l’inici del curs escolar. Aquest cop, però, el curs comença amb 30.000 alumnes més i 3.000 professors menys que ara fa un any. Aquí a les comarques tarragonines això es tradueix en 1.530 estudiants més que el curs anterior i 242 professors menys, segons dades del mateix Govern.

Doncs quina va ser la meva sorpresa aquell mateix dia quan vaig escoltar a la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, afirmar per la radio, literalment, el següent: “malgrat la reducció pressupostària estem en garanties de començar el curs amb tot a punt i oferint la mateixa qualitat en l’ensenyament.”

Tenint present això, em vaig preguntar: creurà la consellera Rigau que els catalans som imbècils? Pot afirmar, realment, que els professors facin més amb una ratio d’alumnes superior a les aules i amb menys personal docent? Com es pot caure en aquesta autocomplaença allunyada de la realitat que es viu a les escoles i instituts del país?

De fet, només cal veure les reaccions dels sindicats de professors i de les associacions de pares i pares a aquestes paraules per constatar que la consellera Rigau viu el seu particular conte d’Alícia en el país de les meravelles.

Cal recordar que el Govern “patriota” de CiU i de la senyora Rigau ha arribat a retallar les beques de menjador (!) per “estalviar” (paraula textual que va emprar la consellera per justificar la mesura) quatre milions d’euros. Sap la senyora Rigau que a Catalunya hi ha famílies que no poden permetre’s la “carmanyola” i que les beques de menjador són la darrera garantia que tenim com a societat per evitar casos de desnutrició infantil (com ja s’ha començat a detectar en algunes escoles)?

Hi ha moltes maneres de demostrar el “patriotisme”, consellera Rigau. Una opció consisteix en fer discursos amb tons èpics i aixecar la senyera més a munt que qui hi ha al costat. Però n’hi ha una altra, que no fa tan soroll ni acapara tants titulars, que consisteix en treballar dia a dia per garantir una qualitat de l’ensenyament d’excel·lència que garanteixi la igualtat d’oportunitats real i que no deixi a cap nen o nena orfe d’un dret tan essencial com la seva educació. La primera opció encara no sabem cap a on ens portarà però la segona, la que defensem els socialistes, condueix cap a la Catalunya “nacionalment plena i socialment justa” que ja somiaven als anys 30 els presidents Macià i Companys.

Diana Salvadó

Secretaria d’educació de la Federació del PSC del Camp de Tarragona

Al poder li fa por la participació

Al poder li fa por la participació. Aquesta frase defineix la conclusió a la que he arribat després de presenciar i conèixer una sèrie d'actuacions de l'equip de govern de Calafell en el seu primer any de mandat. Actuacions que denoten la manca de capacitat per tirar endavant projectes de participació ciutadana i que injurien un dels pilars bàsics d'un estat democràtic: la participació.

Ara fa un any, moguts per un primer instint de ser coherents amb l'organització d'un municipi que pretén ser plural i obert, l'equip de govern va decidir dissenyar un organigrama municipal dotat d'un recurs bàsic per la intervenció ciutadana, una regidoria de participació amb un regidor responsable de la matèria. Tot ens feia pensar, tant a la ciutadania com a l'oposició, que havia estat tot un encert aquest arravatament de lucidesa que havia tingut el nou executiu.

Però han estat suficients un mesos de legislatura i uns quants actes duts a terme pel govern CiU-PP per tirar per terra tota la bona voluntat inicial a l'hora de crear aquest instrument de participació ciutadana.

Només començar el mandat, al mes de juny de 2011, decideixen estrenar la joguina. Convoquen una reunió exprés per parlar de la destrucció del carril bici del passeig de Segur. Reunió a la que assisteixen poques persones degut a la manca d'estratègia per organitzar un procés de participació. La reunió va ser un fiasco i va rebre més crítiques que lloances. Febrer de 2012, tornen a convocar un procés de participació ciutadana per triar el model de carril bici per Calafell. Conviden a aquells establiments que volen, sense ordre ni concert. No donen la possibilitat d'assistir a l'acte a associacions de veïns i establiments de Segur interessats en aportar la seva proposta.

Abril de 2012, porten 10 mesos de mandat. L'alcalde necessita sortir a la palestra i donar la cara. L'ambient al municipi està enrarit. Els veïns no estan satisfets amb l'acció de govern. Han passat 8 mesos des que el govern va sol·licitar una auditoria per conèixer l'estat de les comptes municipals heretades i encara no s'han rendit comptes als ciutadans.

L'oposició demana l'auditoria i aclareix als ciutadans que la situació econòmica que va deixar l'antic consistori al nou ajuntament no és tan crítica com ells la volen vendre. El govern decideix organitzar tres actes informatius. S'han d'explicar els números. L'alcalde no ho té clar. La seva capacitat comunicativa i de persuasió no està a l'alçada. Però els assessors creuen que ho ha de fer, que ha de sortir a contrarestar les declaracions de l'oposició. Si no ho fan corren el perill que la població els acusi d'encobriment d'informació. La sorpresa arriba quan, després de l'acte, l'alcalde anuncia que la participació anirà a càrrec d'unes targetes de cartolina en les que el públic podrà fer preguntes i intervenir en totes aquelles temàtiques que cregui convenients. Participació des d'un bonic tros de cartró. Participació en tota regla. Una nova i valenta forma de participació ciutadana. Però de parlar res.

La pregunta és, per què no va voler l'alcalde que els ciutadans poguessin transmetre les seves inquietuds o preocupacions directament al major responsable del municipi? Va ser per no allargar la trobada? Va ser per no posar a l'alcalde en un “aprieto”? Va ser per vetar les possibles intervencions de l'oposició que va assistir en bloc als tres actes? S'accepten apostes.

Dijous passat, la regidoria de participació es va tornar a superar. En una reunió amb els paradistes del mercat municipal de Calafell, l'equip de govern va fer fora de la reunió, quan aquesta estava a punt de començar, als dos regidors de l'oposició que havien estat convidats pels veritables protagonistes de la trobada, els paradistes. L'alcalde, portat per una arrencada de manca de control, va ordenar al regidor de territori que fes fora els dos intrusos. Tot i que el govern és qui ha de decidir amb els propietaris del mercat el tipus de projecte de mercat municipal, hagués estat elegant haver deixat assistir l'oposició, sense cap mena de por a la seva participació. Però no va estar així i la manca de cintura política de l'alcalde els van condemnar, una vegada més, al fracàs polític. Anem bé.

Aquestes són algunes de les perles amb les que ens ha delectat la regidoria de participació ciutadana de l'Ajuntament de Calafell al llarg del seu primer any de mandat. Esperem que sigui veritat la màxima de que l'experiència és un grau i de cara a propers processos de participació, l'equip de govern mostri que no els fa por la participació. Es necessita una actitud molt més oberta i intel·ligent per tirar endavant un municipi.

Votem en contra!

Votem en contra. Aquesta es la frase amb la que el govern de Calafell (CiU-PP) ha finalitzat el torn d'intervencions d'un dels temes més importants de l'ordre del dia del ple ordinari celebrat ahir dijous. Es tracta d'una moció de rebuig a la nova Reforma Laboral, presentada pel PSC.

Una reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy i que farà estralls a la nostra societat. És la reforma laboral més destructiva de la història del nostre país. Una reforma laboral que dona més a aquells que més tenen i menys ho necessiten. Una reforma laboral que retalla drets i condicions laborals. Una reforma laboral que aporta poder a les empreses per disminuir salaris de forma unilatreral i saltar-se els convenis col·lectius. Una reforma laboral que polaritzarà el nostre país creant ciutadans de primera i ciutadans de segona i fomentant les desigualtats socials. En definitiva, una reforma laboral injusta que posa en situació de debilitat la classe treballadora.

Una reforma laboral que va de la mà d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (2012) que sitúen com a principal objectiu del govern controlar el dèficit fiscal en comptes de fer inversions per crear llocs de treball. Uns pressupostos que no agraden i castiguen Catalunya perquè no aporten un deute ja reconegut. Uns pressupostos antisocials que preveuen amnistia per aquells que cometen frau fiscal i que són un agravi comparatiu per als bons contribuients.

Davant la situació que viu el nostre país amb xifres d'atur que ronden el 30% de la població general i del 5o% de la població jove, el govern de l'Estat intensifica el camí cap a la fractura social amb pressupostos regressius, amb retallades improductives i amb una reforma laboral destructiva.

Però bé, sembla ser que als ciutadans de Calafell no ens afecta aquest panorama. Per què? Doncs perquè així ho ha decidit el goven del senyor Olivella.

Davant la presentació de la moció de protesta a la nova reforma laboral, les portaveus del PP i de CiU a Calafell rebutgen debatre el contingut de la moció al·legant que es tracta d'una temàtica que no ens pertoca. I escric literalement la resposta de la senyora Elvira com a portaveu del PP i en aquell moment també alcaldessa en funcions per l'absència de l'alcalde:

"A Calafell tenim prous i greus problemes com per estar debatint coses que no ens pertoquen"

També anoto una frase de la portaveu de CiU, senyora Suárez, davant la discussió de la moció:

"Les intencions es demostren amb les accions"

Precisament això no és el que ha demostrat el seu partit quan van disenyar els pressupostos locals d'enguany on les retallades afecten directament a les partides socials que suposen un ajut per a aquells que més ho necessiten. Tampoc ho ha demostrat l'executiu convergent de la Generalitat al llarg del 15 mesos d'acció ni amb els pressupostos 2012 per Catalunya.

Em sembla lamentable que el govern de Calafell "escurra el bulto" davant d'una moció que han tractat i debatut la majoria d'ajuntament del nostre país com a acte de responsabilitat davant la situació greu i difícil que viu el nostre país. En comptes d'això es dediquen, durant 20 minuts, a debatre si cal o no tractar aquesta moció en el si d'un ple municipal. Entenc aquesta postura com un acte d'irresponsabilitat i una feblesa que demostra una manca d'arguments de pes per debatre la moció.

En canvi, hem de felicitar i agrair al grup municipal d'UAM pel seu suport a la moció, tot demostrant sensiblitat cap als greus problemes que avui viu el nostre país. Tal i com va dir el portaveu d'UAM, Josep Parera:

"les mocions s'han de debatre, posar atenció i tenir em compte"

I com a acte de deferència, finalitzo aquest escrit amb la frase amb la que la portaveu del Partit Popular va tancar la seva intervenció a la moció:

"El temps demostrarà si tot això que estem parlant ha fet falta o no".

Que així sigui.

CiU-PP, viure de rèdits (I)

Comença l'any 2012 i és d'obligació política i una bona pràctica professional realitzar un balanç de les actuacions realitzades pel nou govern durant l'exercici anterior. Un govern que va significar un canvi de rumb, però que 8 mesos després, ja ha provocat decepció i distanciament amb els ciutadans per haver demostrat frivolitat i poca maduresa. També per mostrar una manca d'objectius polítics i estratègics. Nosaltres, des de l'oposició, passarem revista al nou govern, tot fent una valoració de les diferents àrees (ocupació, formació, territori, promoció econòmica, cultura, etc). Comencem, avui, per l'àmbit de formació i ocupació.

Està clar que un equip de govern fort i competent s’ha de caracteritzar per dues qüestions bàsiques: per una banda, tenir un bon programa de govern per aplicar al municipi al llarg de la legislatura i, per una altra banda, tenir la capacitat i el compromís per gestionar-lo amb racionalitat i efectivitat. Sense cap mena de dubte, si pretenen mantenir-se en el govern, haurien de començar ja a mostrar una actitud diferent a la manifestada fins ara.

El camí traçat, fins ara, pel govern de CiU i PP és tot el contrari del que seria l'ideal. En comptes de plantejar un full de ruta nou i propi per començar amb força, estan vivint dels rèdits de l'obra de govern i dels projectes encetats per part de l’anterior mandat. Les noticies que surten als diferents canals de comunicació (premsa escrita, notícies ràdio, web municipal, etc) per promocionar la seva gestió, fan referència a la continuïtat o finalització de projectes que, en la legislatura passada, van ser iniciats amb criteri i il·lusió. El seu equip redactor planteja les notes de premsa com si ells fossin els autors del projectes, encara que el seu màxim esforç hagi estat sortir a la foto de la cloenda del programa. Ja no demanem que ens mencionin com a promotors dels projectes, però almenys que se’ns convidi quan es celebra la cloenda.

Una prova molt clara d'això que aquí es denuncia, la tenim al flamant butlletí municipal que el govern acaba de publicar, per cert, trencant tot el treball d'imatge corporativa que es va dissenyar en el seu moment. A tall d’exemple i pel que fa a l’àmbit de formació i ocupació, fins el moment han realitzat jornades de formació com els cursos i esmorzars formatius amb empresaris, així com cloendes de projectes d’ocupació com la casa d’oficis. Projectes tots ideats i programats per l'anterior govern socialista, força innovadors en la seva estructura i contingut i que van ajudar a certs col·lectius amb dificultats específiques d’inserció laboral. També, hem pogut llegir en premsa que l'Ajuntament ha signat un conveni amb l'entitat Patí Català de Calafell, continuació de la col·laboració realitzada al 2010 entre la regidoria de Treball i l'entitat, arrel de la qual va sorgir el programa SUMA'T.

Continuant en aquesta línia, ens resulta estrany que la regidora de treball no hagi sortit encara a la premsa promocionant la creació d'un portal web independent anomenat Zona Zenit que nosaltres vàrem impulsar ara fa un any. L'objectiu principal del portal és crear una xarxa empresarial que ajudi els empresaris de Calafell a promocionar-se i establir col·laboracions a partir de certes eines de què disposa aquesta xarxa social. També pretén ajudar a impulsar la reactivació econòmica. De fet, ja es troba activat a la web de treball i nosaltres, com a pares del projecte, estem contents i satisfets.

Un govern fort i sòlid ha de tenir suficient personalitat com per transmetre seguretat i tranquil·litat a la ciutadania, alhora que s'ha de postular com el garant de la confiança i de l'estabilitat entre els ciutadans. En aquests moments d'incertesa, el que més necessitem és un alcalde que impregni el municipi d'una psicologia del convenciment en el progrés. Això no ho tenim a Calafell. Tenim un alcalde que no pren iniciatives i que no decideix. Això no és el que esperen els ciutadans del principal responsable polític del municipi, i molt menys quan corren temps tan difícils. Necessitem projecte i lideratge, no un alcalde que només es posi a la foto.

La manifesta carència de projectes d’aquest equip és un fet que es pot constatar també gràcies a certes eines d’informació de què disposem des de l’oposició com són les comissions informatives. Gràcies a aquestes reunions mensuals que hauria de convocar cada àrea de govern, nosaltres podriem estar informats dels projectes que es faran al municipi. Ara bé, cal convocar-les. Per què dic això? Doncs perquè des que vàrem iniciar la legislatura, gairebé s’han anul·lat tantes comissions com s’han celebrat. I de les que sí s'han celebrat, el seu contingut informatiu i de projectes nous ha estat molt pobre. Això vol dir que no disposen de programes nous a impulsar, i de nou ens veiem obligats a afirmar que el govern de Calafell està vivint de rèdits.

Però, i quan s'acabin els rèdits, què faran? Què farem?

Alcalde Olivella: la gran decepció de Calafell

Tot polític que aspiri a ocupar la primera línia d'un partit, ha d'atesorar una sèrie d'habilitats que el capacitin tant per liderar un projecte de futur com per incentivar i motivar un equip de persones que treballin al seu costat. Tot un conjunt d'aptituds imprescindibles però certament difícils de conjugar. D'aquí que sigui molt difícil trobar un alcalde que faci gala d'aquestes característiques.

A Calafell, al llarg dels anys, hem tingut diferents perfils d'alcaldes. Alcaldes que, malgrat les oportunitats que han tingut per fer evolucionar el municipi, van practicar l'immobilisme. Alcaldes que, tot i el poc temps que van estar al poder, van realitzar una bona gestió, millorant els serveis als ciutadans i actualitzant el municipi. Alcaldes amb molta destresa per convèncer i seduir certs col·lectius de ciutadans però que no van aportar creixement ni progrés a Calafell. I també l'alcalde Olivella, la gran decepció. Un polític que va arribar a ser alcalde a l'any 2006 gràcies a un pacte intern del seu partit i sense, ni tant sols, ser cap de llista de la seva formació. Calafell va tenir durant divuit mesos un alcalde il·legítim, ja que el procediment que el va permetre arribar a l'alcaldia, encara que legal, no va tenir el suport de la població. A més a més, cal afegir que Convergència i Unió, en aquells moments, va ser la tercera força més votada, per darrera del PSC i ADMC. Fet que va provocar tot un desencant als ciutadans.

I avui, qué tenim? Doncs tornem a tenir al senyor Olivella ocupant l'alcaldia, fruit de les darreres eleccions municipals del mes de maig. Aquesta vegada, podem dir que Olivella és un alcalde lícit i genuí si atenem a les formes com ha arribat a ocupar el primer lloc del consitori. CiU va ser la força més votada als comicis municipals i, aquesta vegada sí encapçalava la llista de la coalició conservadora. En canvi, si fem un breu repàs de les actuacions de l'alcalde durant aquests ja sis mesos de govern, poder afirmar que no es tracta d'un alcalde autèntic. Un alcalde que ni ha comunicat a la població quin és el seu projecte de futur per Calafell, ni ha demostrat tenir el rigor i la valentia que se li suposa a un alcalde tras els darrers aconteixements ocorreguts. Un alcalde que no ha pres cap altra decisió que tancar files i fer una fugida cap endavant a pesar de la gravetat dels fets que ha protagonitzat un dels seus regidors ¿Quina és la seva fulla de ruta, la seva capacitat de decisió i el seu coratge que el permetin moralment continuar ocupant aquest càrrec?

Ara fa quatre anys que el món sencer, i amb ell Calafell, va caure en una gran depressió econòmica i financera. Depressió aquesta que, amb el temps, ha esdevingut una gran crisi social generalitzada. Moltes famílies han vist com els bancs i les caixes els confiscaven les seves vivendes, moltes empreses han hagut de tancar per no tenir manera d'aconseguir financiació, amb la conseqüent destrucció de milions de llocs de treball. La necessitat ens empeny a ser optimistes sense cap mena de dubte, si, però no ens podem quedar estancats en pensar que tot acabarà aviat. Hem de reaccionar. Hem d'exigir a la classe política que ens governa, des del nostre poble, fins el nostre país, que respongui, que estigui a l'alçada. Hem de reivindicar i reclamar capacitat i bona gestió. I en aquests moments a Catalunya i a Calafell, això no ho tenim.

A Catalunya perquè el president Mas i els seus consellers estan portant a terme una política d'austeritat econòmica errònia. Una política de retallades que només aconseguirà malmetre l'estat del benestar que fins ara s'havia aconseguit gràcies a les polítiques d'esquerres d'anteriors governs de la Generalitat.

I a Calafell perquè l'actual govern, amb Olivella al front, han mostrat ja, sobradament, que no van guanyar les eleccions. Van ser la llista més votada perquè la ciutadania volia un canvi, i el canvi passava obligatòriament per donar el vot a CiU. Però això no vol dir ser els guanyadors. Això significa que la ciutadania, confusa i ofegada per la necessitat econòmica i, perquè no dir-ho, per algunes gestions millorables de l'anterior govern, va creure que el fet de canviar de govern suposaria un alivi per les seves problemàtiques. Van donar una oportunitat a un grup que havia demostrat, sobradament, que no havien fet cap tipus d'oposició i ara comencen a adonar-se.

Les actuacions que, fins ara, ha portat a terme l'actual govern de Calafell no apunten a l'esperança. Estan duent a terme una política continuista i destructiva. Continuista perquè no es visualitza un projecte propi de futur per Calafell, i destructiva ja que s'han dedicat a modificar o deconstruir projectes que l'anterior govern va deixar mig enllestits o enllestits del tot, com per exemple el projecte del mercat o el tan polèmic carril bici. ¿On és l'habilitat del nostre alcalde i del seus regidors per fer propostes noves? Propostes que des de l'oposició se li han demanat.

Calafell, ara més que mai, necessita governants que donguin la talla, que estiguin a l'alçada de les circumstàncies i que no s'arruguin davant de les dificultats. Polítics creatius i amb projectes potents. Calafell podrà avançar implantant bones polítiques de desenvolupament local i promoció econòmica i, molta sensibilitat per àmbits com l'educació o la salut, cabdals en una societat que vulgui progressar.

En temps de difícultat, cal saber articular adequadament la fórmula de les tres erres per tirar endavant: Reinventar, Revitalitzar i Renovar. Tres conceptes que aquest equip de govern no ha posat en pràctica fins el moment, tot mostrant tota una manca de sensibilitat. Bé, o potser de capacitat.