Carta oberta de Joan Ignasi Elena a Miquel Iceta, Pere Navarro, Àngel Ros i Montserrat Tura

Amb la intenció de continuar en la línia de saber què pensen els nostres candidats a dirigir el partit, us presento un seguit de preguntes obertes llençades per Joan Ignasi Elena als altres candidats oficials i pretesos aspirants a ocupar la primera secretaria del PSC. La voluntat del deocument seria concretar una proposta conjunta de canvis i de treball transversal pel futur del partit. La seva ferma intenció passaria per unificar criteris per tal de fer més fort el PSC a partit del proper congrés, ja que això és el que esperen els militants i ciutadans: una victòria col·lectiva.

Joan Ignasi Elena:

M’adreço a vosaltres conscient que en les nostres aportacions al debat del congrés del PSC coincidim en l’insistent afirmació que cal procedir a una necessària i urgentíssima renovació del PSC, i també pel que fa al model del PSC que volem. Per bé que no ha estat així en el passat, ara compartim aquest objectiu. Això és positiu: no hi ha incompatibilitat en els nostres enfocaments. Però no és suficient: cal concretar-los en propostes i compromisos.

Cal arribar al congrés amb la major transparència pel que fa a aquestes concrecions. Ho devem als delegats i delegades, perquè puguin decidir amb el coneixement precís de les nostres posicions respectives. És també indispensable pel futur del PSC, perquè el congrés no ha de ser un punt d’arribada sinó d’inici del nou cicle del PSC que reclamem des de fa temps. Caldrà un debat viu, interessant i transparent per fer créixer la nostra intel·ligència col·lectiva, corregir errors i endegar noves i vibrants iniciatives. Estic convençut que així comptarem amb el suport i la simpatia dels militants i dels ciutadans i ciutadanes que volen un nou començament del PSC.

Us proposo que concretem els canvis que han de fer del congrés una victòria col·lectiva, que ens facin més forts i generosos, portes endins i portes enfora. Us proposo acordar objectius i compromisos comuns pel PSC del futur. És una responsabilitat indefugible i us demano que concretem.

1. Tots diem ara que cal un partit més obert, participatiu, eficient i flexible. La formació de grups i plataformes de base expressen un malestar i una exigència de canvis. Quins canvis proposeu? Esteu d’acord en més autonomia de les agrupacions? En federacions territorials que tinguin una lògica de baix a dalt i no a l’inrevés? En una organització que pivoti sobre la dinamització interna i externa i no sobre el control? En universalitzar el sufragi universal i secret per l’elecció de càrrecs i candidats? En primàries obertes a la ciutadania? En limitar mandats i incompatibilitats de càrrecs orgànics i institucionals? En prioritzar grans federacions temàtiques i sectorials que assoleixin el pes orgànic de les federacions territorials? En escollir els equips i els representants, com ha dit Isidre Molas, en funció de les capacitats i no de les fidelitats?

En garantir una quota de membres de la societat civil en els òrgans del partit, com vam fer amb la quota femenina? En la creació d’un Consell Ciutadà del PSC amb representants del moviment sindical i associatiu, del món cultural i dels àmbits professionals?

2. Coincidim també en que cal reforçar la nostra credibilitat i centralitat nacionals. L’aportació més important del catalanisme popular que volem representar és la capacitat de produir un sentiment de pertinença compartit, de ser un sol poble. Creiem que la recuperació del grup parlamentari , element explícit del Pacte d’Abril i base de la constitució del PSC i de la relació federal amb el PSOE, és un objectiu irrenunciable. Coincidim tots en que cal reforçar nítidament la visibilitat del PSC en la política espanyola, especialment al Congrés dels Diputats i garantir l’opinió i el vot diferenciat en les qüestions d’importància per a Catalunya que no hagin pogut ser acordades prèviament. Quins compromisos i passes concretes proposeu en aquest sentit?

3. El PSC ha de reafirmar el seu objectiu fundacional: recollir i representar la voluntat de tots els segments socials interessats en els objectius de progrés, igualtat i llibertat, per guanyar la majoria i governar Catalunya. Això fa imprescindible una nova etapa de diàleg, entesa i aliança del socialisme, l’ecosocialisme i el món catalanista i democràtic de progrés. Proposem bastir des de baix una Aliança Catalana de Progrés de cara al 2014: un ampli moviment de base social, política i cultural, que superi les mancances del Tripartit. Veiem aquest projecte com un instrument democratitzador dels sistema polític, que retorni la iniciativa a la societat i que promogui les necessàries reformes, amb un projecte sòlid i solvent, amb programes viables i compartits per una àmplia base majoritària de suport. Amb l’establiment de les eleccions primàries obertes a la ciutadania per a la determinació del cap de fila i a ser possible del cap de fila comú de l’aliança. Amb una proposta de modificació del sistema electoral, amb l’establiment de llistes obertes o desbloquejades i amb una major vinculació dels electes amb els seus electors. Una aliança a l’altura del plet de l’Estatut, disposada a exigir les cotes d’autogovern pactades, a guanyar un pacte fiscal just i una concepció plurinacional de l’Estat espanyol en la qual Catalunya obtingui l’encaix que li correspon com a nació. Què penseu sobre la qüestió essencial de l’alternativa de govern a Catalunya i de les aliances a construir?

4. Nosaltres creiem que la dreta és la crisi. Aquesta és el fruit de les polítiques insensates de desregulació, privatització i financiarització impulsades pels fonamentalistes de mercat des de fa dècades. Sabem, nogensmenys, que les pors i incerteses que la crisi genera entre els treballadors, les classes mitges i la joventut no podran ser superades només amb actituds d’indignació o simplement defensives. Cal lluitar contra la privatització i la mercantilització dels serveis bàsics, com la sanitat i l’educació pública, amb polítiques solvents i rigoroses de gestió i administració que equilibrin els pressupostos públics, amb polítiques fiscals justes, amb mesures de reactivació de l’economia i de creació d’ocupació. Això planteja no sols la necessitat de programes sinó també d’equips. La confrontació passarà cada vegada més pel repte de la solvència, la competència tècnica. Cal oferir un govern rotundament millor que el deplorable “govern dels millors” d’avui. Amb serietat i rigor, constituint equips experts més competents que els de la dreta. Quines passes concretes cal donar per optimitzar i fer visible aquest procés d’intel·ligència col·lectiva?

5. Moltes qüestions sols tindran resposta si és europea. Som decidits partidaris d’un nou impuls eurofederal. Urgeix la constitució d’un govern polític i econòmic europeu que la dreta no vol, com no vol tampoc una regulació dels mercats internacionals que eviti la especulació, ni introduir una taxa, cada vegada més necessària, sobre les transaccions financeres. El PSC ha de treballar prioritàriament per constituir en els propers anys una aliança europea dels socialistes, socialdemòcrates i demòcrates europeistes, que sigui majoria a les institucions de la UE i governi una nova etapa d’esperança europea. La JSC ja és membre d’ECOSY: creieu que el partit ha de seguir el seu exemple? Quin paper creieu que ha de jugar el PSC en la política europea dels propers anys?

Espero que les vostres respostes ajudin a aclarir el congrés del PSC. Els nostres grans adversaris són la confusió dels plantejaments i el fals realisme d’una política professionalitzada i opaca, amb l’apatia i desafecció que se’n deriven. Davant la crisi de valors i la complexitat del moment hi ha qui diu que hi ha poca cosa a fer, que està justificat resignar-se, aixoplugar-se en les falses unanimitats, o mantenir-se al marge. Aquest no pot ser un congrés de resignació. Pot ser una gran oportunitat si sabem trobar l’impuls per un nou PSC, al servei d’una Catalunya millor, més lliure i més justa.