Ha arribat el moment...

Com tot, les modes són les que marquen les tendències, i en política no podia ser d'una altra manera. Avui ser socialista no està de moda. Els socialistes (PSOE i PSC) hem perdut "fuelle" al llarg dels darrers anys i això es reflexa bàsicament en els resultats obtinguts a l'últim cicle electoral. Des de les passades eleccions autonòmiques i, seguint amb les municipals a tota Espanya, fins arribar a les generals del passat 20 de novembre.

Quasi diria que hem tocat fons, els resultats dels comicis generals són els pitjors resultats de la història dels socialistes. Però això no ens ha de fer perdre l'esperança. El cop ha estat molt fort aquesta vegada, sí, però a partir d'aquí, només es pot pujar. A partir d'aquí només queda treballar i treballar per tal de millorar i tornar a guanyar la credibilitat que els socialistes teníem com a partit; però no sense abans parar-nos a reflexionar per modificar i millorar certs vicis adquirits al llarg del temps. I aquest espai per a la reflexió arriba ja i cal aprofitar-lo.

Avui comença el tan esperat XII Congrés del PSC, on tots els socialistes catalans tenen la seva mirada fixada i l'esperança de que, una vegada finalitzat el debat, el socialisme català sortirà reforçat, renovat, amb unes bases molt més sòlides i sense perdre l'essència que el caracteritza: la igualtat d'oportunitat i la justícia social. S'han presentat més de 8000 esmenes de les diferents agrupacions, tant a la ponència marc com als estatuts. Més de 800 delegats decidiran qui és el nou primer secretari dels socialistes catalans, qui, a partir d'ara, i amb els temps que corren, haurà de dirigir el timó d'una nau que ha tingut problemes per arribar a bon port.

Espero i desitjo que aquest congrés (i el proper del PSOE al mes de febrer) esdevingui un fòrum de debat i de participació on finalment la fortalesa de la renovació d'idees, però també de cares, i organitzativa doni pas a un socialisme d'unitat i d'integració. Un socialisme on els criteris majoritaris prevalguin per sobre dels càrrecs i on el cercle de presa de decisió s'obri i s'eixampli el màxim possible. I això només es pot aconseguir amb democràcia, compromís i visió de futur. Tenim una oportunitat de fer front a la crisi i intentar combatre, amb esforç, la desafecció tot fent una mirada cap endins. Si ho aconseguim fer amb diàleg i seny, tornarem a recuperar la confiança dels ciutadans en generals i d'alguns sectors socials que fins fa poc ens feien costat, com per exemple el col·lectiu dels professionals de l'educació o de la salut.

El futur socialista està a les nostres mans, aprofitem això.