JSC, solidàries amb la pobresa

Les Joventuts Socialistes de Catalunya a Calafell (JSC) van recollir 160'51 euros per la Marató de la pobresa, durant la tarda del passat dissabte dia 26 de maig, al costat de la Confraria de Pescadors de Calafell. Les JSC van solidaritzar-se amb la Marató que organitzava TV3, el diumenge dia 27 de maig. Aquest acte de solidaritat és el primer que organitzen les JSC de Calafell en solitari, després de la seva nova constitució.

Basta ya

Ayer tuvo lugar una huelga de alcances históricos en nuestro país. Toda la comunidad educativa se echó a la calle para protestar por los más de 3000 millones de euros recortados en menos de 6 meses de gobierno del Partido Popular. También se aprovecharon las aulas para que los profesores ofrecieran a sus alumnos una explicación didáctica de la tendencia de las políticas de recortes impuestas por el gobierno. Y no es para menos, ya que estas medidas neoliberales impuestas a golpe de timón, están haciendo retroceder más de 30 años el sistema educativo público y la calidad del mismo que hasta el momento se había conseguido.

Se trata de un ataque frontal y directo a la universidad pública que, con estas medidas, perderá autonomía en favor de una intervención por parte de los gobiernos. Medidas que también atentan contra la igualdad de oportunidades. Las subidas de las tasas de matrícula, hasta un 66% y la disminución de las partidas destinadas a becas, hasta un 11%, significan una embestida a las clases menos pudientes, favoreciendo el acceso a los estudios universitarios únicamente a aquellas personas que tengan un nivel económico solvente.

Los ciudadanos ya tienen claro que todas estas medidas no se están tomando únicamente como planes de ajuste económico. Detrás de ellas hay una intencionalidad muy clara que va más allá de un ahorro y de una disminución del déficit. Con la excusa de la crisis se está dilapidando la educación pública y se está vetando el acceso a la educación a quien menos tiene, consiguiendo que los hijos de las clases menos acomodadas tengan menos oportunidades de acceso a estudios superiores.

Gracias a este sistema educativo público que parece ser al PP no le interesa mantener, se ha conseguido que millones de personas pertenecientes a clases trabajadoras hayamos podido estudiar. En mi familia, soy la primera generación que ha cursado estudios universitarios. Mis padres, como muchas otras personas, por las circunstancias del momento, no pudieron hacerlo.

Todo lo que hoy soy y sé se lo debo a la educación pública y de calidad que he recibido y estoy enormemente agradecida por ello. Por ello denuncio públicamente que las políticas agresivas del actual gobierno se están llevando por delante, sin consideración ninguna, todo el esfuerzo realizado por tanta gente durante tantos años. La educación de calidad es un derecho fundamental de todos los ciudadanos españoles, nos pertenece y es del pueblo.

Como consecuencia, ayer, 22 de mayo de 2012, todo el sector educativo, desde las guarderías hasta las universidades, decidieron salir a la calle y sumarse a las protestas, sumarse a decir BASTA YA a los recortes que nos hacen retroceder en nuestro sistema de derechos, que no hace otra cosa que desmantelar nuestro estado del bienestar y que sólo favorece a unos cuantos.

Espero que, antes de que sea más tarde, los gobiernos se den cuenta, por motivos evidentes, que la prioridad de un país debería ser la educación.

Herr Mariano

El pasado sábado 12M millones de ciudadanos indignados decidieron salir de sus casas y tomar las calles de decenas de ciudades españolas. El objetivo era mantener la protesta y la indignación por la situación económica y social que estamos atravesando y por la falta de respuesta que los distintos gobiernos están dando. Cifras de paro astronómicas que rozan los 6 millones de ciudadanos, una reforma laboral que ha ayudado al despido pero no a la creación de empleo, unos presupuestos generales asfixiantes para unos, los que más lo necesitan, y generosos para otros, concediendo amnistía fiscal, el desmantelamiento de la universalización de la sanidad pública, las restricciones en materia de educación básica y universitaria, etc. Todo un universo de medidas perversas que incitan a que la población se manifieste, proteste y se indigne, con toda la razón.

Entre tanto desánimo y tanto desconcierto, os invito a que veáis unas imágenes cómicas que he encontrado en Internet y que son una reproducción de una supuesta escena donde Herr Marino se enfada mucho por no poder controlar el movimiento de los indignados. Existen diferentes versiones cómicas de este vídeo, fragmento de una película referente al nazismo, pero ahora le toca al movimiento del 15M y al presidente Mariano. No os lo perdáis, mejor empezar la semana con humor.

Al poder li fa por la participació

Al poder li fa por la participació. Aquesta frase defineix la conclusió a la que he arribat després de presenciar i conèixer una sèrie d'actuacions de l'equip de govern de Calafell en el seu primer any de mandat. Actuacions que denoten la manca de capacitat per tirar endavant projectes de participació ciutadana i que injurien un dels pilars bàsics d'un estat democràtic: la participació.

Ara fa un any, moguts per un primer instint de ser coherents amb l'organització d'un municipi que pretén ser plural i obert, l'equip de govern va decidir dissenyar un organigrama municipal dotat d'un recurs bàsic per la intervenció ciutadana, una regidoria de participació amb un regidor responsable de la matèria. Tot ens feia pensar, tant a la ciutadania com a l'oposició, que havia estat tot un encert aquest arravatament de lucidesa que havia tingut el nou executiu.

Però han estat suficients un mesos de legislatura i uns quants actes duts a terme pel govern CiU-PP per tirar per terra tota la bona voluntat inicial a l'hora de crear aquest instrument de participació ciutadana.

Només començar el mandat, al mes de juny de 2011, decideixen estrenar la joguina. Convoquen una reunió exprés per parlar de la destrucció del carril bici del passeig de Segur. Reunió a la que assisteixen poques persones degut a la manca d'estratègia per organitzar un procés de participació. La reunió va ser un fiasco i va rebre més crítiques que lloances. Febrer de 2012, tornen a convocar un procés de participació ciutadana per triar el model de carril bici per Calafell. Conviden a aquells establiments que volen, sense ordre ni concert. No donen la possibilitat d'assistir a l'acte a associacions de veïns i establiments de Segur interessats en aportar la seva proposta.

Abril de 2012, porten 10 mesos de mandat. L'alcalde necessita sortir a la palestra i donar la cara. L'ambient al municipi està enrarit. Els veïns no estan satisfets amb l'acció de govern. Han passat 8 mesos des que el govern va sol·licitar una auditoria per conèixer l'estat de les comptes municipals heretades i encara no s'han rendit comptes als ciutadans.

L'oposició demana l'auditoria i aclareix als ciutadans que la situació econòmica que va deixar l'antic consistori al nou ajuntament no és tan crítica com ells la volen vendre. El govern decideix organitzar tres actes informatius. S'han d'explicar els números. L'alcalde no ho té clar. La seva capacitat comunicativa i de persuasió no està a l'alçada. Però els assessors creuen que ho ha de fer, que ha de sortir a contrarestar les declaracions de l'oposició. Si no ho fan corren el perill que la població els acusi d'encobriment d'informació. La sorpresa arriba quan, després de l'acte, l'alcalde anuncia que la participació anirà a càrrec d'unes targetes de cartolina en les que el públic podrà fer preguntes i intervenir en totes aquelles temàtiques que cregui convenients. Participació des d'un bonic tros de cartró. Participació en tota regla. Una nova i valenta forma de participació ciutadana. Però de parlar res.

La pregunta és, per què no va voler l'alcalde que els ciutadans poguessin transmetre les seves inquietuds o preocupacions directament al major responsable del municipi? Va ser per no allargar la trobada? Va ser per no posar a l'alcalde en un “aprieto”? Va ser per vetar les possibles intervencions de l'oposició que va assistir en bloc als tres actes? S'accepten apostes.

Dijous passat, la regidoria de participació es va tornar a superar. En una reunió amb els paradistes del mercat municipal de Calafell, l'equip de govern va fer fora de la reunió, quan aquesta estava a punt de començar, als dos regidors de l'oposició que havien estat convidats pels veritables protagonistes de la trobada, els paradistes. L'alcalde, portat per una arrencada de manca de control, va ordenar al regidor de territori que fes fora els dos intrusos. Tot i que el govern és qui ha de decidir amb els propietaris del mercat el tipus de projecte de mercat municipal, hagués estat elegant haver deixat assistir l'oposició, sense cap mena de por a la seva participació. Però no va estar així i la manca de cintura política de l'alcalde els van condemnar, una vegada més, al fracàs polític. Anem bé.

Aquestes són algunes de les perles amb les que ens ha delectat la regidoria de participació ciutadana de l'Ajuntament de Calafell al llarg del seu primer any de mandat. Esperem que sigui veritat la màxima de que l'experiència és un grau i de cara a propers processos de participació, l'equip de govern mostri que no els fa por la participació. Es necessita una actitud molt més oberta i intel·ligent per tirar endavant un municipi.

Las autonomías no controladas por el PP van por libre con los recortes

Hoy viernes 4 de mayo y tras la cumbre del BCE celebrada ayer en Barcelona, en la que sus mandatarios aplauden el sistema de recortes y de reformas español, el diario el País publica el siguiente artículo de la mano del periodista Carlos E. Cué. Toda una muestra de por dónde respira nuestra sociedad, de por donde camina nuestro país como reacción a las políticas neoliberales avasalladoras del PP que pretenden la destrucción del estado de las autonomías y que lapidan el estado del bienestar.

Mariano Rajoy está empeñado en lanzar a Europa y a los mercados un mensaje clarísimo: el PP controla las autonomías. Esa capacidad de control es lo que más preocupa fuera de España, según han admitido públicamente el ministro de Economía, Luis de Guindos, y el de Hacienda, Cristóbal Montoro. Pero la realidad política española aleja esa imagen cada día más. Las autonomías, sobre todo las que no gobierna el PP, van por libre. Y este jueves, en un solo día, llegaron de cuatro de ellas mensajes clarísimos de que no están dispuestas a seguir el ritmo del Ejecutivo. Y en otro sentido, otras, en manos del PP, como Madrid, también muestran que siguen su propia agenda política.

La más clara rebeldía la mostró Euskadi, gobernada por los socialistas precisamente con apoyo del PP. Los recortes están generando tensión en ese pacto y el PSE se alió con el PNV para sacar adelante una iniciativa que insta al Gobierno a recurrir ante el Constitucional, por invasión de competencias, las leyes que reforman la sanidad y la educación aumentando el copago farmacéutico y el número de alumnos por clase, por ejemplo. El Gobierno vasco además anunció que en esta comunidad sí se atenderán en las consultas ordinarias a inmigrantes irregulares.

Esta rebelión llega semanas después de que las Diputaciones vascas anunciaran que no aplicarán la amnistía fiscal que aprobó el Ejecutivo central. Una demostración de que allí los ritmos no los marca el Gobierno de Rajoy.

Un mensaje similar se lanzó desde Andalucía, la comunidad más observada de todas porque puede convertirse rápidamente en referente de la izquierda y de la alternativa al PP, incluso de la oposición al Gobierno, como lo fue Madrid durante los años en los que José Luís Rodríguez Zapatero estaba en la Moncloa. El que será con toda probabilidad futuro vicepresidente andaluz,Diego Valderas, líder de IU, aseguró que si la Junta de Andalucía tiene que ajustar plantillas “no aplicará” la reforma laboral del PP. “Hay que declararnos en rebeldía ante la reforma laboral. No podemos aplicarla llegado el momento a los empleados laborales", dijo Valderas. Claro que también estaba así asumiendo que habrá despidos en el sector público andaluz en los próximos meses. La idea del coordinador de IU es que si hay que despedir a empleados públicos laborales, la norma que se vaya a aplicar sea la de la anterior reforma laboral, que estipulaba en 33 días la indemnización por despido procedente y no en 20 como ha aprobado Rajoy.

Mientras, el Gobierno de Canarias tampoco aplicará la posibilidad de subir la ratio de alumnos por clase que ha aprobado el Ejecutivo. Rubalcaba, aprovechó que estaba en Las Palmas para reivindicar esa decisión del Gobierno canario —que preside Coalición Canaria en coalición con los socialistas—. Dijo que los socialistas trabajarán allí donde gobiernen o tengan influencia para “minimizar el impacto dañino” de los recortes del Gobierno. Rubalcaba, eso sí, admitió que el margen que les deja la ley para variar esas políticas del Ejecutivo es “pequeño”, y aseguró que el PSOE la cumplirá en cualquier caso.

El Ejecutivo, que asiste con inquietud a esta especie de constante enmienda de todo lo que plantea en algunas autonomías —un fenómeno que ya vivió Zapatero con las comunidades del PP—, apela a la Ley de Estabilidad como garantía de que finalmente, y a pesar de algunos discursos políticos más encendidos, podrá marcar el ritmo de las autonomías.

Al Gobierno no se le escapan, en cualquier caso, solo las comunidades que no controla su partido. También algunas de las suyas van a su aire. Esta semana se ha abierto un debate sobre la posibilidad de que el Gobierno implante el pago de una pequeña cantidad en las autovías, gratuitas en este momento. Rajoy quiso frenarlo este jueves, al asegurar: “No hemos hablado de ese asunto; eso no va a ningún Consejo de Ministros; lo he leído, pero el Gobierno no ha tomado ninguna decisión sobre ese asunto”. Sin embargo, Esperanza Aguirre dijo que está estudiando pagar por usar las autovías que son competencia de la Comunidad de Madrid.

Otra prueba evidente del escaso control político que tiene el Ejecutivo de las autonomías llegó desde Cataluña. En sentido contrario a la pelea del PSOE, la Generalitat, gobernada por CiU, pide al Ejecutivo que se pueda cobrar cinco euros por cada noche de hospitalización, por ejemplo. El Gobierno responderá este viernes, tras el Consejo de Ministros, a todos estos desafíos. Fuentes del Ejecutivo admiten su preocupación por la imagen exterior que pueda provocar.

Ara més que mai la lluita té sentit

Avui dimarts dia 1 de maig, com cada any, els socialistes de Calafell ens hem reunit per celebrar una de les festes més commemoratives de l'esquerra, el dia internacional dels treballadors. Festa per antonomàsia del moviment obrer mundial. En aquesta ocasió, la novetat ha estat la ubicació de la festa, la plaça del Port de Segur. Un espai molt més obert i accessible per tots aquells que han volgut acompanyar-nos.

Més de 250 persones, afiliats, simpatitzants i ciutadans en general de Calafell, ens han fet costat durant una jornada del tot intensa i plena d'aconteixements organitzats pel col·lectiu dels joves socialistes, les JSC. Així, els assistents, han pogut gaudir d'activitats com una caminada pel municipi pels més matiners, una gimcana pels més petits, un petit campionat de bàsquet 3x3, classes de ball...

Els moments dels àpats com l'esmorzar, amb una sardinada i el dinar, amb una botifarrada, van ser els més esperats per tots. Un dinar i un esmorzar de germanor al voltant d'una ideologia i d'unes conviccions de progrés. Han volgut compartir moments de l'esmorzar companys del partit com el futur alcalde del Vendrell Martí Carnicer, el primer secretari Isidre Aymerich, la senadora Xus Sequera, l'alcalde de Tarragona Pep Fèlix Ballesteros, el diputat al Parlament Xavi Sabaté, la cap comarcal Dolors Carreras i l'exsenadora Judith Alberich.

La festa dels treballadors data de 1889 quan, per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrada a París, es va convertir en una jornada reivindicativa i d'homenatge a uns sindicalistes anarquistes executats als Estats Units per la seva participació en una lluita per la consecució d'una jornada laboral de 8 hores, els màrtirs de Chicago. Aquesta commemoració es va estendre a molts països en que el primer de maig de cada any, el partit socialista es reuneix per reivindicar polítiques a favor dels drets socials.

I avui, en ple segle XXI i a l'any 2012 de la nostra era, reivindicar el dret a uns serveis públics i de qualitat té tot el sentit del món. Des de fa més d'un any el govern de la Generalitat i des de fa 4 mesos el govern de l'estat, estan aplicant polítiques de tall neoliberal que estan contribuint de manera accelerada a desmantellar totes les consecucions i llogres aconseguits amb els anys i amb l'esforç de ciutadans compromesos com els màrtirs de Chicago.

No ens podem quedar parats, no podem creuar els braços davant de tanta injustícia, davant de tanta mala intenció. Estic segura que darrera d'aquestes brutals decisions de retallar en polítiques socials i en drets, hi ha una ferma convicció de destrucció i d'execució de les bases que sustenten l'estat del benestar. Es tracta d'aplicar polítiques que fomentin la privatització i que afavoreixen aquells que més tenen, els votants de la dreta. A més no es poden amagar, no ens poden enganyar ja que ho fan de forma totalment intencionada, freda i calculada. Això si, emparant-se en la situació econòmica. La crisi no és més que una cortina de fum, una excusa pels dos governs (autonòmic i central) per justificar les retallades per a aquells que més ho necessiten.

Les taxes de matrícula universitària, el curs vinent pugen un 66%, s'acaba la universalitat del sistema sanitari aconseguit ara fa 26 anys pel company Ernest Lluch, amb la nova reforma laboral les empreses estan aprofitant per acomiadar treballadors, no es fomenta la contractació laboral, s'estan destruint les ajudes de 400 euros a aquelles persones que no disposen de cap ingrés econòmic ni de feina, s'aprova l'amnistia fiscal per a aquelles persones que defrauden hisenda, s'aproven uns pressupostos regressius que no fomenten l'estimulació econòmica, etc. Això és el que estem evolucionant en aquest país des que governa la dreta. Un camí cap al no res, cap a la decadència social de la majoria i cap al favor d'uns quants, els que més tenen.

Per a això, ara més que mai, el Partit dels Socialistes de Calafell, us donem les gràcies per haver assistit a aquesta festa aniversari i reivindicativa de lluita per mantenir uns drets bàsics i fonamentals i a viure amb unes condicions on es fomenti la igualtat d'oportunitats i l'equitat entre les persones.

Gràcies a tothom que hi va assistir. Gràcies als voluntaris i voluntàries que han organitzat i dinamitzat l'acte en un temps rècord. La implicació de tothom ha fet que el resultat hagi estat l'èxit. L'any vinent més i millor. Us hi esperem.