Retrat d'un alcalde

Tal i com ja vaig anunciar a una de les entrades anteriors, m'agradaria dedicar-li unes paraules a la figura del senyor alcalde de Calafell. Unes paraules que, espero, li siguin útils per fer un exercici de reflexió en relació al seu comportament i actitud tant cap els seus companys de l'oposició com cap els ciutadans durant les sessions plenàries.

Gràcies a l'existència de mitjans oberts de comunicació com són els blogs podem expressar tot allò que als plens se'ns veta i denunciar la repressió de paraula a la que ens té sotmesos el senyor alcalde als regidors de l'oposició.

Malgrat que el discurs d'investidura del nou Ajuntament que vàrem fer des del PSC va ser tota una declaració de diàleg i d'enteniment amb el govern, el senyor alcalde s'entesta, des de fa ja alguns plens, en mostrar una actitud i unes formes poc adients pel càrrec que exerceix. Està massa nerviós.

Es mostra irrespectuós amb els companys de l'oposició, caient en l'error de faltar-los el respecte i coartar-los la paraula en més d'una ocasió. També ofereix un tracte desconsiderat als ciutadans que acudeixen al ple i que, han d'esperar pacientment vàries hores a que els hi arribi el seu torn per poder transmetre les seves problemàtiques. Però, aquesta manca de formes, cada vegada va a més i es fa més extensiva. Al darrer ple, el senyor alcalde, va mostrar una actitud insolidària amb un municipi veí quan es va referir a un conflicte sorgit arrel del carnaval. Tenint en compte que també exerceix les funcions de President del Consell Comarcal, hauria d'haver estat una mica més equànime i respectuós amb el municipi veí. El seu càrrec representa tots els municipis de la comarca.

El senyor Olivella, en més d'una ocasió, des de que és alcalde, ha perdut el control de la direcció del ple i s'ha deixat portar per la situació, tot proferint una sèrie de paraules impròpies pel càrrec que desenvolupa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es veu en l'obligació de demanar disculpes a l'audiència per haver-se mostrat presoner de les seves pròpies paraules. Però el mal ja està fet. El que hauria de fer és controlar els seus impulsos i reflexionar què vol transmetre abans de parlar.

En diferents ocasions ha pretès ridiculitzar l'oposició mitjançant l'ús d'una barreja grotesca d'ironia i poca educació, cosa que no diu massa del seu tarannà per liderar un projecte de govern. No ofèn qui vol, sinó qui pot. Entenc que la seva màxima és que no hi ha millor defensa que un bon atac. S'equivoca, ja que aquesta actitud, de continuar així, li suposarà un càrrega política important. Un alcalde, amb el seu treball ha de dignificar el càrrec que ocupa, no al contrari.

Però deixeu-me que apliqui la meva formació de "doctora" (com li agrada anomenar-me darrerament) en psicologia i analitzi una mica més la situació, ja que darrera d'aquesta manca de control hi podem trobar una explicació de caràcter psicològic.

Una de les dimensions que caracteritzen la nostra estructura de personalitat és la seguretat. Si aquest factor no es consolida al llarg de la nostra vida mitjançant les nostres experiències acabem sent persones insegures i correm el risc de desenvolupar un complex d'inferioritat. Aquest nivell de seguretat, obtingut arrel dels èxits i fracassos assolits amb les nostres experiències, és el que, quan som adults, ens ajuda a desenvolupar els diferents rols que exercim. Una persona insegura en la seva tasca, acaba generant conflictes en la relació amb els altres.

També és, la seguretat, un factor clau per aconseguir adaptar-nos al nostre context. La capacitat d'adaptació és un símptoma d'intel·ligència.

A partir d'aquí jo diria que el veritable problema del nostre alcalde és la inseguretat. Inseguretat que transmet pels porus de la seva pell i que no li permet enfrontar-se amb tranquil·litat a les diferents situacions complexes que sorgeixen durant un ple. Es queda desarmat i entra en joc un altre enemic, l'ansietat.

El coneixement que tenim de la nostra capacitat de treball ens podria ajudar a controlar la situació. És a dir, si ens sabem hàbils com per dur a terme un nombre determinat de tasques a la vegada, els factors inseguretat i ansietat no han de ser un problema. Però si resulta que les nostres expectatives de capacitat són més elevades que les nostres capacitats reals, és quan arriben les frustracions. I com a conseqüència de la frustració es podrien explicar certes conductes agressives, ofensives i certs canvis d'humor sobtats o atacs de l'alcalde.

La clau, llavors, és posar remei a aquesta situació abans de somatitzar, és a dir, abans de traspassar aquestes frustracions no resoltes al nostre cos en forma de malaltia. En això consisteixen algunes malalties a les que no se les troba causa física (úlceres, psoriasis, certes inflamacions, etc). Abans que una persona arribi aquí, entenc que és millor deixar anar llast, o sigui, o renunciar a tants càrrecs o bé reflexionar què estem fent malament i canviar l'actitud.

Ara bé, una cosa està molt clara, l'acumulació de càrrecs simplement per guanyar imatge o credibilitat és una perversió i acaba passant factura.

Joan Ignasi Elena: tornar a connectar amb la societat

Joan Igansi Elena, candidat a primer secretari del PSC, dona una pinzellada de quin és el seu propòsit respecte el futur del PSC, demanant un treball de connexió amb la societat catalana que fins ara havia estat un gran recolzament i suport de les idees socialistes de l'esquerra.

Carta oberta de Joan Ignasi Elena a Miquel Iceta, Pere Navarro, Àngel Ros i Montserrat Tura

Amb la intenció de continuar en la línia de saber què pensen els nostres candidats a dirigir el partit, us presento un seguit de preguntes obertes llençades per Joan Ignasi Elena als altres candidats oficials i pretesos aspirants a ocupar la primera secretaria del PSC. La voluntat del deocument seria concretar una proposta conjunta de canvis i de treball transversal pel futur del partit. La seva ferma intenció passaria per unificar criteris per tal de fer més fort el PSC a partit del proper congrés, ja que això és el que esperen els militants i ciutadans: una victòria col·lectiva.

Joan Ignasi Elena:

M’adreço a vosaltres conscient que en les nostres aportacions al debat del congrés del PSC coincidim en l’insistent afirmació que cal procedir a una necessària i urgentíssima renovació del PSC, i també pel que fa al model del PSC que volem. Per bé que no ha estat així en el passat, ara compartim aquest objectiu. Això és positiu: no hi ha incompatibilitat en els nostres enfocaments. Però no és suficient: cal concretar-los en propostes i compromisos.

Cal arribar al congrés amb la major transparència pel que fa a aquestes concrecions. Ho devem als delegats i delegades, perquè puguin decidir amb el coneixement precís de les nostres posicions respectives. És també indispensable pel futur del PSC, perquè el congrés no ha de ser un punt d’arribada sinó d’inici del nou cicle del PSC que reclamem des de fa temps. Caldrà un debat viu, interessant i transparent per fer créixer la nostra intel·ligència col·lectiva, corregir errors i endegar noves i vibrants iniciatives. Estic convençut que així comptarem amb el suport i la simpatia dels militants i dels ciutadans i ciutadanes que volen un nou començament del PSC.

Us proposo que concretem els canvis que han de fer del congrés una victòria col·lectiva, que ens facin més forts i generosos, portes endins i portes enfora. Us proposo acordar objectius i compromisos comuns pel PSC del futur. És una responsabilitat indefugible i us demano que concretem.

1. Tots diem ara que cal un partit més obert, participatiu, eficient i flexible. La formació de grups i plataformes de base expressen un malestar i una exigència de canvis. Quins canvis proposeu? Esteu d’acord en més autonomia de les agrupacions? En federacions territorials que tinguin una lògica de baix a dalt i no a l’inrevés? En una organització que pivoti sobre la dinamització interna i externa i no sobre el control? En universalitzar el sufragi universal i secret per l’elecció de càrrecs i candidats? En primàries obertes a la ciutadania? En limitar mandats i incompatibilitats de càrrecs orgànics i institucionals? En prioritzar grans federacions temàtiques i sectorials que assoleixin el pes orgànic de les federacions territorials? En escollir els equips i els representants, com ha dit Isidre Molas, en funció de les capacitats i no de les fidelitats?

En garantir una quota de membres de la societat civil en els òrgans del partit, com vam fer amb la quota femenina? En la creació d’un Consell Ciutadà del PSC amb representants del moviment sindical i associatiu, del món cultural i dels àmbits professionals?

2. Coincidim també en que cal reforçar la nostra credibilitat i centralitat nacionals. L’aportació més important del catalanisme popular que volem representar és la capacitat de produir un sentiment de pertinença compartit, de ser un sol poble. Creiem que la recuperació del grup parlamentari , element explícit del Pacte d’Abril i base de la constitució del PSC i de la relació federal amb el PSOE, és un objectiu irrenunciable. Coincidim tots en que cal reforçar nítidament la visibilitat del PSC en la política espanyola, especialment al Congrés dels Diputats i garantir l’opinió i el vot diferenciat en les qüestions d’importància per a Catalunya que no hagin pogut ser acordades prèviament. Quins compromisos i passes concretes proposeu en aquest sentit?

3. El PSC ha de reafirmar el seu objectiu fundacional: recollir i representar la voluntat de tots els segments socials interessats en els objectius de progrés, igualtat i llibertat, per guanyar la majoria i governar Catalunya. Això fa imprescindible una nova etapa de diàleg, entesa i aliança del socialisme, l’ecosocialisme i el món catalanista i democràtic de progrés. Proposem bastir des de baix una Aliança Catalana de Progrés de cara al 2014: un ampli moviment de base social, política i cultural, que superi les mancances del Tripartit. Veiem aquest projecte com un instrument democratitzador dels sistema polític, que retorni la iniciativa a la societat i que promogui les necessàries reformes, amb un projecte sòlid i solvent, amb programes viables i compartits per una àmplia base majoritària de suport. Amb l’establiment de les eleccions primàries obertes a la ciutadania per a la determinació del cap de fila i a ser possible del cap de fila comú de l’aliança. Amb una proposta de modificació del sistema electoral, amb l’establiment de llistes obertes o desbloquejades i amb una major vinculació dels electes amb els seus electors. Una aliança a l’altura del plet de l’Estatut, disposada a exigir les cotes d’autogovern pactades, a guanyar un pacte fiscal just i una concepció plurinacional de l’Estat espanyol en la qual Catalunya obtingui l’encaix que li correspon com a nació. Què penseu sobre la qüestió essencial de l’alternativa de govern a Catalunya i de les aliances a construir?

4. Nosaltres creiem que la dreta és la crisi. Aquesta és el fruit de les polítiques insensates de desregulació, privatització i financiarització impulsades pels fonamentalistes de mercat des de fa dècades. Sabem, nogensmenys, que les pors i incerteses que la crisi genera entre els treballadors, les classes mitges i la joventut no podran ser superades només amb actituds d’indignació o simplement defensives. Cal lluitar contra la privatització i la mercantilització dels serveis bàsics, com la sanitat i l’educació pública, amb polítiques solvents i rigoroses de gestió i administració que equilibrin els pressupostos públics, amb polítiques fiscals justes, amb mesures de reactivació de l’economia i de creació d’ocupació. Això planteja no sols la necessitat de programes sinó també d’equips. La confrontació passarà cada vegada més pel repte de la solvència, la competència tècnica. Cal oferir un govern rotundament millor que el deplorable “govern dels millors” d’avui. Amb serietat i rigor, constituint equips experts més competents que els de la dreta. Quines passes concretes cal donar per optimitzar i fer visible aquest procés d’intel·ligència col·lectiva?

5. Moltes qüestions sols tindran resposta si és europea. Som decidits partidaris d’un nou impuls eurofederal. Urgeix la constitució d’un govern polític i econòmic europeu que la dreta no vol, com no vol tampoc una regulació dels mercats internacionals que eviti la especulació, ni introduir una taxa, cada vegada més necessària, sobre les transaccions financeres. El PSC ha de treballar prioritàriament per constituir en els propers anys una aliança europea dels socialistes, socialdemòcrates i demòcrates europeistes, que sigui majoria a les institucions de la UE i governi una nova etapa d’esperança europea. La JSC ja és membre d’ECOSY: creieu que el partit ha de seguir el seu exemple? Quin paper creieu que ha de jugar el PSC en la política europea dels propers anys?

Espero que les vostres respostes ajudin a aclarir el congrés del PSC. Els nostres grans adversaris són la confusió dels plantejaments i el fals realisme d’una política professionalitzada i opaca, amb l’apatia i desafecció que se’n deriven. Davant la crisi de valors i la complexitat del moment hi ha qui diu que hi ha poca cosa a fer, que està justificat resignar-se, aixoplugar-se en les falses unanimitats, o mantenir-se al marge. Aquest no pot ser un congrés de resignació. Pot ser una gran oportunitat si sabem trobar l’impuls per un nou PSC, al servei d’una Catalunya millor, més lliure i més justa.

Primera trobada d'ARS

Dimarts passat es va fer la presentació del grup Àmbit de Reflexió Socialista (ARS) a la seu del PSC de Tarragona. Un total de 23 companys vinguts de diferents municipis del Camp de Tarragona vam estar-hi presents. La comarca del Baix Penedès també va voler tenir la seva representació amb companys de les agrupacions del Vendrell com el Martí Carnicer i de Calafell com la Yolanda Almagro.

ARS és un espai que neix de la mà de companys com el Xavi Sabaté (Diputat al Parlament) i el Martí Carnicer (Diputat a Tarragona). El seu primer objectiu és treballar de cara al XII Congrés del PSC i amb la voluntat de que persones de perfil i sentiment socialista es trobin per debatre i posar en comú les seves idees. També pretén ser un espai obert a la reflexió, a la lliure expressió i a l'aportació d'inquietuts i iniciatives de transformació i de canvi social i polític en relació al futur del nostre país.

Durant la trobada, cada assistent va fer la seva presentació i va manifestar les seves intranquil·litats en relació a diferents temàtiques. Bàsicament tothom va coincidir en la preocupació per la desafecció política dels ciutadans, els resultats de les darreres eleccions autonòmiques i municipals, la situació generalitzada de crisi que es viu al país i com afecta la població o els canvis de model social i polític entre d'altres.

Durant el transcurs de la trobada, es va fer una primera aproximació a les temàtiques més interessants a treballar en properes reunions, sorgint temes tan interessants com el pacte fiscal federal, la crisi de valors i dels posicionaments ideològics, l'ètica i la política, etc.

Es pretén que les properes cites tinguin lloc a diferents municipis del territori per tal d'evitar immobilisme i centralització. Comptaran amb la presència d'experts, agents socials i persones actives que treballen per donar respostes a les preocupacions dels ciutadans. La propera trobada es va suggerir que sigui per presentar i sentir les propostes dels candidats a primers secretaris del partit: Àngel Ros, Joan Ignasi Elena i Pere Navarro.

Animem a tots el militant i simpatitzants que s'apuntin i participin d'aquest espai de reflexió. Vivim uns moments on l'aportació de tothom és necessària de cara a marcar el camí cap a on ha d'anar el futur del socialisme català i de la societat en general. Es necessiten idees per avançar, les idees de les persones.