Tercer balanç (a Segur)

Dijous 14, a les 20:30 hores, al gimnàs del Pavelló de Segur el Grup Municipal Socialista farà balanç de les principals actuacions d'un any de govern de dretes (CiU-PP) a Segur de Calafell. El portaveu del PSC, Ramon Ferré, explicarà la situació econòmica de l'Ajuntament i farà un repàs als problemes principals que afecten al nucli de Segur derivats de la gestió municipal.

Us hi esperem a tots!

Ridículo espantoso

Normalmente, un equipo de gobierno dispone de barra libre para hacer intervenciones en los medio de comunicación municipales (radio, televisión, boletines, etc). Un mecanismo necesario para informar a los ciudadanos acerca de la obra de gobierno. También se trata de una buena oportunidad para los propios políticos de demostrar a los oyentes sus dotes comunicativas y sus habilidades políticas. Totalmente lícito y necesario.

Ahora bien, lo que no se debería hacer es utilizar dichos medios para mostrar un comportamiento totalmente infantiloide y poco elegante. Me resultó bastante lamentable la intervención del alcalde el pasado viernes en la radio. Sí, quiso desprestigiar al PSC, pero realmente se acabó retratando él. Un alcalde no debería hablar de esta manera tan poco talentosa delante de sus ciudadanos, tendría que tener más vista. Con esos ataques de ira se deslució él solito, una vez más.

Pretendió mostrarse como el abanderado de la verdad y del trabajo bien hecho cuando lo único que hizo fue quedar en evidencia delante de la audiencia. Perdió, de nuevo, las formas y se conformó con atacar brutalmente a los socialistas. Disponía de unos minutos en antena para acreditarse, para explicar a los ciudadanos la postura del gobierno respecto a ciertos temas de actualidad en Calafell, después de la retahíla de polémicas protagonizadas por el gobierno durante estos meses de mandato, y lo único que hizo fue el más espantoso de los ridículos. Tengo que decir que llegué a sentir vergüenza ajena, vergüenza de que un político así represente mi pueblo.

Tampoco demostró tener nada clara cierta información, osea que no alcanza a conocer cómo funcionan las cosas en un ayuntamiento. Entiendo que un alcalde no tiene porque tener en memoria absolutamente todas y cada una de las acciones que los diferentes departamentos llevan a cabo, pero entonces debería tener la suficiente idea como para no entrar en detalle o bien no hablar de esos temas. Tener mano izquierda y, estratégicamente, eludirlos.

¿Y qué hizo nuestro alcalde en la radio? Quedar en evidencia de nuevo. A medio programa, cuando justificó que la gente tenía que entender que el ayuntamiento no podía facilitar un puesto de trabajo a todos los ciudadanos en situación de desempleo, se excusó diciendo que al no haberse publicado una convocatoria de planes de ocupación, no tuvo la oportunidad de ofrecer puestos de trabajo. Le recuerdo que la convocatoria ordinaria de planes de ocupación se publicó en el DOGC el día 14 de noviembre de 2011, y que el ayuntamiento de Calafell se adherió.

En diciembre, la resolución favorable de parte de los programas presentados, acabó concediendo 12 puestos de trabajo del total que se solicitaron. Además, gracias al proyecto de ley de barrios, en convocatoria de agosto 2011, también se contrataron 12 nuevas personas tras haberse solicitado varios proyectos más. En total, horas antes de acabar el año 2011, se contrataron 24 personas. Eso sí, bajo un proceso de selección dudoso y sin informar en absoluto a la oposición, siendo esto motivo de una queja de la oposición en un pleno.

Es triste que un alcalde no tenga clara ni tan sólo la información que podría utilizar para venderse ante la ciudadanía. Ni siquiera con aquello de lo que podría presumir como una acción de gobierno dice una al derecho. Podría haber aprovechado una buena ocasión para demostrar al pueblo sus ganas de avanzar y, como no está al día de lo que sucede en sus departamentos, va y la fastidia.

Retrat d'un alcalde

Tal i com ja vaig anunciar a una de les entrades anteriors, m'agradaria dedicar-li unes paraules a la figura del senyor alcalde de Calafell. Unes paraules que, espero, li siguin útils per fer un exercici de reflexió en relació al seu comportament i actitud tant cap els seus companys de l'oposició com cap els ciutadans durant les sessions plenàries.

Gràcies a l'existència de mitjans oberts de comunicació com són els blogs podem expressar tot allò que als plens se'ns veta i denunciar la repressió de paraula a la que ens té sotmesos el senyor alcalde als regidors de l'oposició.

Malgrat que el discurs d'investidura del nou Ajuntament que vàrem fer des del PSC va ser tota una declaració de diàleg i d'enteniment amb el govern, el senyor alcalde s'entesta, des de fa ja alguns plens, en mostrar una actitud i unes formes poc adients pel càrrec que exerceix. Està massa nerviós.

Es mostra irrespectuós amb els companys de l'oposició, caient en l'error de faltar-los el respecte i coartar-los la paraula en més d'una ocasió. També ofereix un tracte desconsiderat als ciutadans que acudeixen al ple i que, han d'esperar pacientment vàries hores a que els hi arribi el seu torn per poder transmetre les seves problemàtiques. Però, aquesta manca de formes, cada vegada va a més i es fa més extensiva. Al darrer ple, el senyor alcalde, va mostrar una actitud insolidària amb un municipi veí quan es va referir a un conflicte sorgit arrel del carnaval. Tenint en compte que també exerceix les funcions de President del Consell Comarcal, hauria d'haver estat una mica més equànime i respectuós amb el municipi veí. El seu càrrec representa tots els municipis de la comarca.

El senyor Olivella, en més d'una ocasió, des de que és alcalde, ha perdut el control de la direcció del ple i s'ha deixat portar per la situació, tot proferint una sèrie de paraules impròpies pel càrrec que desenvolupa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es veu en l'obligació de demanar disculpes a l'audiència per haver-se mostrat presoner de les seves pròpies paraules. Però el mal ja està fet. El que hauria de fer és controlar els seus impulsos i reflexionar què vol transmetre abans de parlar.

En diferents ocasions ha pretès ridiculitzar l'oposició mitjançant l'ús d'una barreja grotesca d'ironia i poca educació, cosa que no diu massa del seu tarannà per liderar un projecte de govern. No ofèn qui vol, sinó qui pot. Entenc que la seva màxima és que no hi ha millor defensa que un bon atac. S'equivoca, ja que aquesta actitud, de continuar així, li suposarà un càrrega política important. Un alcalde, amb el seu treball ha de dignificar el càrrec que ocupa, no al contrari.

Però deixeu-me que apliqui la meva formació de "doctora" (com li agrada anomenar-me darrerament) en psicologia i analitzi una mica més la situació, ja que darrera d'aquesta manca de control hi podem trobar una explicació de caràcter psicològic.

Una de les dimensions que caracteritzen la nostra estructura de personalitat és la seguretat. Si aquest factor no es consolida al llarg de la nostra vida mitjançant les nostres experiències acabem sent persones insegures i correm el risc de desenvolupar un complex d'inferioritat. Aquest nivell de seguretat, obtingut arrel dels èxits i fracassos assolits amb les nostres experiències, és el que, quan som adults, ens ajuda a desenvolupar els diferents rols que exercim. Una persona insegura en la seva tasca, acaba generant conflictes en la relació amb els altres.

També és, la seguretat, un factor clau per aconseguir adaptar-nos al nostre context. La capacitat d'adaptació és un símptoma d'intel·ligència.

A partir d'aquí jo diria que el veritable problema del nostre alcalde és la inseguretat. Inseguretat que transmet pels porus de la seva pell i que no li permet enfrontar-se amb tranquil·litat a les diferents situacions complexes que sorgeixen durant un ple. Es queda desarmat i entra en joc un altre enemic, l'ansietat.

El coneixement que tenim de la nostra capacitat de treball ens podria ajudar a controlar la situació. És a dir, si ens sabem hàbils com per dur a terme un nombre determinat de tasques a la vegada, els factors inseguretat i ansietat no han de ser un problema. Però si resulta que les nostres expectatives de capacitat són més elevades que les nostres capacitats reals, és quan arriben les frustracions. I com a conseqüència de la frustració es podrien explicar certes conductes agressives, ofensives i certs canvis d'humor sobtats o atacs de l'alcalde.

La clau, llavors, és posar remei a aquesta situació abans de somatitzar, és a dir, abans de traspassar aquestes frustracions no resoltes al nostre cos en forma de malaltia. En això consisteixen algunes malalties a les que no se les troba causa física (úlceres, psoriasis, certes inflamacions, etc). Abans que una persona arribi aquí, entenc que és millor deixar anar llast, o sigui, o renunciar a tants càrrecs o bé reflexionar què estem fent malament i canviar l'actitud.

Ara bé, una cosa està molt clara, l'acumulació de càrrecs simplement per guanyar imatge o credibilitat és una perversió i acaba passant factura.

Vuit mesos de govern a la deriva

El 29 de setembre de 2010, el PP de Calafell estrenava un blog de política municipal amb una entrada titulada "Cal una renovació dels polítics de Calafell", i en la que es criticava la presumpta "situació d'inestabilitat política" que vivia l'antic equip de govern fruit d'un pacte, segons ells, "de reconciliació entre PSC i ADMC". També opinaven que el govern de llavors vivia "d'esquenes a la ciutadania, tota una traïció al poble i, donant un espectacle llastimós". "La política no està renyida amb una actuació personal exemplar" continuava l'escrit. Aquest concloïa remarcant la idea de la necessitat de renovació de la política i dels polítics de Calafell.

Avui, 16 de febrer de 2012, després de pràcticament un any i mig d'aquelles declaracions efectuades pel grup municipal del PP i, després de 8 mesos de govern en coalició CiU-PP, com a oposició i fruit de totes les polèmiques que darrerament el govern ens ha ofert als ciutadans, ens fem unes preguntes. On és el sentit comú d'aquest govern? On és la confiança que tant proclamaven durant la campanya electoral? On són els polítics exemplars? On és l'estabilitat del pacte CiU-PP? Qui governa d'esquenes al municipi?

Si al setembre de 2010, després de més tres anys de govern socialista (en coalició amb ADMC i ERC) amb una trajectòria impecable de projectes socials, de serveis i de caire urbanístic invertits a Calafell, a pesar de la crisi, se'ns demanava una renovació política. Ara, 8 mesos després de govern CiU-PP, amb la manca de projecte demostrada, amb la quantitat de polèmiques que ha viscut el municipi fruit d'actuacions força indesitjables per part d'alguns membres del govern, i amb un clima manifest de desconfiança, estem en condicions, i és la nostra obligació com a oposició, de demanar públicament al govern responsabilitat. Demanar al govern una manera més sensata i més madura de fer política. Aquella altra manera de fer política que tan eufòricament van prometre i que encara no hem vist.

Promeses de processos de participació ciutadana frustrats, persecucions ideològiques a treballadors de l'ajuntament i acomiadaments improcedents amb finalitats polítiques, pèrdua de drets laborals per part del col·lectiu dels treballadors de l'ajuntament, contractacions per compromís partidista d’alts càrrecs, apropiació de projectes encetats i promoguts per l'anterior equip de govern, actituds de negligència per part d'alguns regidors del govern respecte al càrrec que ocupen, manca de respecte envers la ciutadania manifesta i escoltada en converses telefòniques, augment de la pressió fiscal, interessos ocults de manipulació, retallades pressupostàries en matèria de politiques socials, i fins i tot, mentides. Aquest és el bagatge, fins ara, del nou govern.

L'historial del govern CiU-PP, l'expedient d'un govern que ens està portant a la deriva. Tot un seguit de despropòsits i d'actituds corporativistes. També de prevalença dels interessos de partit, per sobre dels interessos municipals que han provocat tot un ambient enrarit aconseguint que la ciutadania denunciï, dia a dia, la manca de sensibilitat i de responsabilitat. Els ciutadans estan percebent que el govern CiU-PP de Calafell utilitza l'Ajuntament com una forma de viure de rèdits durant quatre anys.

De continuar per aquest camí, arribarà el moment en que perdin de vista l'horitzó que Calafell es mereix. Un horitzó de treball, tranquil·litat, seguretat i confiança que els ciutadans esperen d'un govern i, pel que sembla, tant ens costarà assolir. Ara, nosaltres sí diem alt i clar: cal una renovació de la forma de fer política a Calafell.

Mai altre govern, en tan breu període de mandat ha perdut la confiança i la credibilitat dels ciutadans. No hi ha precedents a Calafell. De continuar en aquesta línia, quants mesos més trigaran en enfonsar-nos?