Enhorabona Villaronga!

Avui dimecres hem sabut que l’Acadèmia de Cinema espanyola ha seleccionat la pel·lícula” Pa negre” d’Agustí Villaronga per representar el cinema espanyol en la seva 84 edició dels premis Oscar. Es tracta de la primera cinta rodada en català que ho aconsegueix. Va arrasar als premis Gaudí i va ser guanyadora de 9 premis Goya el passat mes de febrer, fent tot això que Villaronga aconseguís el Premio Nacional de Cine. Encara més, podria ser el guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Tot un merescut reconeixement a una llarga i treballada carrera dedicada al món del cinema.

Agustí Villaronga porta la passió pel cinema i per l’art impregnada a la seva pell. Només cal fer una ullada a la seva biografia per saber que des de ben petit ell i la seva família van lluitar per obrir-se camí i sobreviure durant la postguerra al món de la faràndula i de les fires ambulants. De ben petit ja jugava a fer cinema amb estris casolans com llumins, caixes i llanternes i només amb catorze anys ja tenia clar que volia ser director de cinema. Va haver de fer un llarg camí ple d’obstacles i incerteses fins que a l’any 1987 va aconseguir dur a terme el seu major desig, rodar un llargmetratge, la seva opera prima “Tras el Cristal” que fou seleccionada pel Festival de Berlín.

Ahir dimarts vaig fer una entrada en aquest blog defensant el dret dels ciutadans a ser bilingües ja des de les escoles, recolzant el projecte d’immersió lingüística en una societat com la catalana que tantes dificultats ha patit i amb tant d’esforç ha lluitat per la nostra llengua. Dos motius m’han mogut a escriure aquesta entrada. Per una banda, fer un al·legat al món del cinema en català. Per una altra banda, reconèixer una trajectòria exemplar de treball i sensibilitat pel món de l’art i de la cultura.

Esperem que el proper dia 26 de febrer de l’any vinent, Eddy Murphy, que serà el presentador de la gala al Teatre Kodak, hagi de parlar en català encara que només sigui per pronunciar les paraules “Pa Negre”. Això significarà que el somni d’un apassionat mitòman com és l’Agustí Villaronga s’haurà fet realitat. Ja de retruc, també ens emocionarem tots els que al seu dia vàrem acabats commoguts per la pel·lícula.