Retrat d'un alcalde

Tal i com ja vaig anunciar a una de les entrades anteriors, m'agradaria dedicar-li unes paraules a la figura del senyor alcalde de Calafell. Unes paraules que, espero, li siguin útils per fer un exercici de reflexió en relació al seu comportament i actitud tant cap els seus companys de l'oposició com cap els ciutadans durant les sessions plenàries.

Gràcies a l'existència de mitjans oberts de comunicació com són els blogs podem expressar tot allò que als plens se'ns veta i denunciar la repressió de paraula a la que ens té sotmesos el senyor alcalde als regidors de l'oposició.

Malgrat que el discurs d'investidura del nou Ajuntament que vàrem fer des del PSC va ser tota una declaració de diàleg i d'enteniment amb el govern, el senyor alcalde s'entesta, des de fa ja alguns plens, en mostrar una actitud i unes formes poc adients pel càrrec que exerceix. Està massa nerviós.

Es mostra irrespectuós amb els companys de l'oposició, caient en l'error de faltar-los el respecte i coartar-los la paraula en més d'una ocasió. També ofereix un tracte desconsiderat als ciutadans que acudeixen al ple i que, han d'esperar pacientment vàries hores a que els hi arribi el seu torn per poder transmetre les seves problemàtiques. Però, aquesta manca de formes, cada vegada va a més i es fa més extensiva. Al darrer ple, el senyor alcalde, va mostrar una actitud insolidària amb un municipi veí quan es va referir a un conflicte sorgit arrel del carnaval. Tenint en compte que també exerceix les funcions de President del Consell Comarcal, hauria d'haver estat una mica més equànime i respectuós amb el municipi veí. El seu càrrec representa tots els municipis de la comarca.

El senyor Olivella, en més d'una ocasió, des de que és alcalde, ha perdut el control de la direcció del ple i s'ha deixat portar per la situació, tot proferint una sèrie de paraules impròpies pel càrrec que desenvolupa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es veu en l'obligació de demanar disculpes a l'audiència per haver-se mostrat presoner de les seves pròpies paraules. Però el mal ja està fet. El que hauria de fer és controlar els seus impulsos i reflexionar què vol transmetre abans de parlar.

En diferents ocasions ha pretès ridiculitzar l'oposició mitjançant l'ús d'una barreja grotesca d'ironia i poca educació, cosa que no diu massa del seu tarannà per liderar un projecte de govern. No ofèn qui vol, sinó qui pot. Entenc que la seva màxima és que no hi ha millor defensa que un bon atac. S'equivoca, ja que aquesta actitud, de continuar així, li suposarà un càrrega política important. Un alcalde, amb el seu treball ha de dignificar el càrrec que ocupa, no al contrari.

Però deixeu-me que apliqui la meva formació de "doctora" (com li agrada anomenar-me darrerament) en psicologia i analitzi una mica més la situació, ja que darrera d'aquesta manca de control hi podem trobar una explicació de caràcter psicològic.

Una de les dimensions que caracteritzen la nostra estructura de personalitat és la seguretat. Si aquest factor no es consolida al llarg de la nostra vida mitjançant les nostres experiències acabem sent persones insegures i correm el risc de desenvolupar un complex d'inferioritat. Aquest nivell de seguretat, obtingut arrel dels èxits i fracassos assolits amb les nostres experiències, és el que, quan som adults, ens ajuda a desenvolupar els diferents rols que exercim. Una persona insegura en la seva tasca, acaba generant conflictes en la relació amb els altres.

També és, la seguretat, un factor clau per aconseguir adaptar-nos al nostre context. La capacitat d'adaptació és un símptoma d'intel·ligència.

A partir d'aquí jo diria que el veritable problema del nostre alcalde és la inseguretat. Inseguretat que transmet pels porus de la seva pell i que no li permet enfrontar-se amb tranquil·litat a les diferents situacions complexes que sorgeixen durant un ple. Es queda desarmat i entra en joc un altre enemic, l'ansietat.

El coneixement que tenim de la nostra capacitat de treball ens podria ajudar a controlar la situació. És a dir, si ens sabem hàbils com per dur a terme un nombre determinat de tasques a la vegada, els factors inseguretat i ansietat no han de ser un problema. Però si resulta que les nostres expectatives de capacitat són més elevades que les nostres capacitats reals, és quan arriben les frustracions. I com a conseqüència de la frustració es podrien explicar certes conductes agressives, ofensives i certs canvis d'humor sobtats o atacs de l'alcalde.

La clau, llavors, és posar remei a aquesta situació abans de somatitzar, és a dir, abans de traspassar aquestes frustracions no resoltes al nostre cos en forma de malaltia. En això consisteixen algunes malalties a les que no se les troba causa física (úlceres, psoriasis, certes inflamacions, etc). Abans que una persona arribi aquí, entenc que és millor deixar anar llast, o sigui, o renunciar a tants càrrecs o bé reflexionar què estem fent malament i canviar l'actitud.

Ara bé, una cosa està molt clara, l'acumulació de càrrecs simplement per guanyar imatge o credibilitat és una perversió i acaba passant factura.

Alcalde Olivella: la gran decepció de Calafell

Tot polític que aspiri a ocupar la primera línia d'un partit, ha d'atesorar una sèrie d'habilitats que el capacitin tant per liderar un projecte de futur com per incentivar i motivar un equip de persones que treballin al seu costat. Tot un conjunt d'aptituds imprescindibles però certament difícils de conjugar. D'aquí que sigui molt difícil trobar un alcalde que faci gala d'aquestes característiques.

A Calafell, al llarg dels anys, hem tingut diferents perfils d'alcaldes. Alcaldes que, malgrat les oportunitats que han tingut per fer evolucionar el municipi, van practicar l'immobilisme. Alcaldes que, tot i el poc temps que van estar al poder, van realitzar una bona gestió, millorant els serveis als ciutadans i actualitzant el municipi. Alcaldes amb molta destresa per convèncer i seduir certs col·lectius de ciutadans però que no van aportar creixement ni progrés a Calafell. I també l'alcalde Olivella, la gran decepció. Un polític que va arribar a ser alcalde a l'any 2006 gràcies a un pacte intern del seu partit i sense, ni tant sols, ser cap de llista de la seva formació. Calafell va tenir durant divuit mesos un alcalde il·legítim, ja que el procediment que el va permetre arribar a l'alcaldia, encara que legal, no va tenir el suport de la població. A més a més, cal afegir que Convergència i Unió, en aquells moments, va ser la tercera força més votada, per darrera del PSC i ADMC. Fet que va provocar tot un desencant als ciutadans.

I avui, qué tenim? Doncs tornem a tenir al senyor Olivella ocupant l'alcaldia, fruit de les darreres eleccions municipals del mes de maig. Aquesta vegada, podem dir que Olivella és un alcalde lícit i genuí si atenem a les formes com ha arribat a ocupar el primer lloc del consitori. CiU va ser la força més votada als comicis municipals i, aquesta vegada sí encapçalava la llista de la coalició conservadora. En canvi, si fem un breu repàs de les actuacions de l'alcalde durant aquests ja sis mesos de govern, poder afirmar que no es tracta d'un alcalde autèntic. Un alcalde que ni ha comunicat a la població quin és el seu projecte de futur per Calafell, ni ha demostrat tenir el rigor i la valentia que se li suposa a un alcalde tras els darrers aconteixements ocorreguts. Un alcalde que no ha pres cap altra decisió que tancar files i fer una fugida cap endavant a pesar de la gravetat dels fets que ha protagonitzat un dels seus regidors ¿Quina és la seva fulla de ruta, la seva capacitat de decisió i el seu coratge que el permetin moralment continuar ocupant aquest càrrec?

Ara fa quatre anys que el món sencer, i amb ell Calafell, va caure en una gran depressió econòmica i financera. Depressió aquesta que, amb el temps, ha esdevingut una gran crisi social generalitzada. Moltes famílies han vist com els bancs i les caixes els confiscaven les seves vivendes, moltes empreses han hagut de tancar per no tenir manera d'aconseguir financiació, amb la conseqüent destrucció de milions de llocs de treball. La necessitat ens empeny a ser optimistes sense cap mena de dubte, si, però no ens podem quedar estancats en pensar que tot acabarà aviat. Hem de reaccionar. Hem d'exigir a la classe política que ens governa, des del nostre poble, fins el nostre país, que respongui, que estigui a l'alçada. Hem de reivindicar i reclamar capacitat i bona gestió. I en aquests moments a Catalunya i a Calafell, això no ho tenim.

A Catalunya perquè el president Mas i els seus consellers estan portant a terme una política d'austeritat econòmica errònia. Una política de retallades que només aconseguirà malmetre l'estat del benestar que fins ara s'havia aconseguit gràcies a les polítiques d'esquerres d'anteriors governs de la Generalitat.

I a Calafell perquè l'actual govern, amb Olivella al front, han mostrat ja, sobradament, que no van guanyar les eleccions. Van ser la llista més votada perquè la ciutadania volia un canvi, i el canvi passava obligatòriament per donar el vot a CiU. Però això no vol dir ser els guanyadors. Això significa que la ciutadania, confusa i ofegada per la necessitat econòmica i, perquè no dir-ho, per algunes gestions millorables de l'anterior govern, va creure que el fet de canviar de govern suposaria un alivi per les seves problemàtiques. Van donar una oportunitat a un grup que havia demostrat, sobradament, que no havien fet cap tipus d'oposició i ara comencen a adonar-se.

Les actuacions que, fins ara, ha portat a terme l'actual govern de Calafell no apunten a l'esperança. Estan duent a terme una política continuista i destructiva. Continuista perquè no es visualitza un projecte propi de futur per Calafell, i destructiva ja que s'han dedicat a modificar o deconstruir projectes que l'anterior govern va deixar mig enllestits o enllestits del tot, com per exemple el projecte del mercat o el tan polèmic carril bici. ¿On és l'habilitat del nostre alcalde i del seus regidors per fer propostes noves? Propostes que des de l'oposició se li han demanat.

Calafell, ara més que mai, necessita governants que donguin la talla, que estiguin a l'alçada de les circumstàncies i que no s'arruguin davant de les dificultats. Polítics creatius i amb projectes potents. Calafell podrà avançar implantant bones polítiques de desenvolupament local i promoció econòmica i, molta sensibilitat per àmbits com l'educació o la salut, cabdals en una societat que vulgui progressar.

En temps de difícultat, cal saber articular adequadament la fórmula de les tres erres per tirar endavant: Reinventar, Revitalitzar i Renovar. Tres conceptes que aquest equip de govern no ha posat en pràctica fins el moment, tot mostrant tota una manca de sensibilitat. Bé, o potser de capacitat.