Doctor Jeckyll i Mister Hyde

Dissabte passat, l'alcalde de Calafell va patir un desdoblament de personalitat durant la seva estada al nucli de Segur. El motiu d'aquesta transformació: els comptes municipals. En un intent de fer una valoració política de la situació econòmica del nostre municipi, va realitzar una magnífica representació teatral del famós personatge creat pel novel·lista Robert Louis Stevenson, Doctor Jeckyll i Mister Hyde.

L'acte, enmarcat sota un nou lema de l'equip de govern: "Mirem endavant", va consistir en dues parts que van donar pas a la mencionada transformació. La primera, on l'alcalde va encarnar a un Mister Hyde pervers i maligne tot criticant durament l'acció de govern de l'anterior mandat. I, una segona part on l'alcalde, invaït per la llum de la bondat, va patir un canvi espectacular protagonitzant el paper d'un Doctor Jeckyll alegre i bondadós que va voler vendre a la població les meravelloses actuacions presents i futures de l'actual govern.

Amb la única voluntat de desacreditar la feina de l'anterior govern liderat pel PSC, l'alcalde de Calafell va quedar en evidència fent us d'un to incisiu i poc elegant de les seves intervencions. Un discurs carent de lideratge i de credibilitat que es va caracteritzar per dues qüestions. Per una banda, una intenció absurda d'atac destructiu cap a la labor dels socialistes, i, per altra banda, un intent de justificació d'un pla de mandat inexistent.

Durant els seu discurs, es va permtre el luxe de parlar d'incoherències i d'operacions ruïnoses com la construcció d'una escola bressol municipal que es va construir en el seu moment per tal de facilitar unes instal·lacions dignes a uns nens que estaven ubicats en barracons. La taxa de naixements del moment requeria aquesta construcció que es va fer amb el suport econòmic de la Generalitat. No és d'estranyar que estiguin en contra de la construcció d'una llar municipal, ja que el govern de la Generalitat, del mateix color polític, dona suport a uns pressupostos estatals regressius amb retallades dràstiques en matèria d'educació pública.

També va criticar la inversió en l'adquisició d'uns locals al port de Segur que la única finalitat que tenien era la d'aportar equipaments al barri de Segur Platja, ja que l'anterior POUM, aprovat pel govern convergent de l'època, no contemplava ni un sol metre quadrat destinat a aquest tipus d'instal·lacions i serveis en aquest barri. Amb aquesta actitud mostren que no els interessa millorar el barri de Segur, es limiten a criticar les inversions realitzades.

Però l'alcalde va haver de desfer-se ràpidament del personatge maliciós de Mister Hyde ja que no va trobar més motius per mantenir aquest paper. Els socialistes no ho van fer tot tan malament pel que sembla. D'una intervenció de 40 minuts, l'alcalde només va invertir 6 minuts per criticar la nostra actuació anterior. Això és significatiu. La interpretació real és que no ho vam fer tan malament com ens ho ha volgut vendre. I si, si sortim al carrer podem veure molta part de la feina feta durant els anteriors quatre anys.

La segona part de la seva intervenció va servir per posar en valor aquells projectes que el seu govern impulsarà. Bo això, ja que tots els projectes que va vendre, a excepció d'una futura remodelació de la plaça Pau Casals i de la ja remodelada plaça dels tres Pins del carrer Loira, són projectes heretats de l'anterior govern que no va fer res: Institut de Segur, CAP de Segur, nou pas soterrat carrer Pisuerga, noves instal·lacions de la policia, entre d'altres.

En general, un acte de desconsideració als ciutadans de Segur de Calafell per la quantitat de despropòsits i de mentides encobertes que va proferir l'alcalde. Reduccions de sous, reduccions de càrrecs de confiança, aposta per fomentar processos de participació ciutadana, etc. Tot un intent de vendre un projecte de futur per Calafell que no existeix.

Per cert, tot l'èmfasi que va posar l'alcalde en la voluntat d'escoltar els ciutadans durant el seu discurs, va acabar sense donar l'oportunitat als ciutadans ni als partits de l'oposició d'intervenir en un torn de preguntes.

Avui dilluns tindrà lloc l'acte informatiu al nucli de la Platja de Calafell. Tornarà a patir aquest desdoblament de personalitat?

Ridículo espantoso

Normalmente, un equipo de gobierno dispone de barra libre para hacer intervenciones en los medio de comunicación municipales (radio, televisión, boletines, etc). Un mecanismo necesario para informar a los ciudadanos acerca de la obra de gobierno. También se trata de una buena oportunidad para los propios políticos de demostrar a los oyentes sus dotes comunicativas y sus habilidades políticas. Totalmente lícito y necesario.

Ahora bien, lo que no se debería hacer es utilizar dichos medios para mostrar un comportamiento totalmente infantiloide y poco elegante. Me resultó bastante lamentable la intervención del alcalde el pasado viernes en la radio. Sí, quiso desprestigiar al PSC, pero realmente se acabó retratando él. Un alcalde no debería hablar de esta manera tan poco talentosa delante de sus ciudadanos, tendría que tener más vista. Con esos ataques de ira se deslució él solito, una vez más.

Pretendió mostrarse como el abanderado de la verdad y del trabajo bien hecho cuando lo único que hizo fue quedar en evidencia delante de la audiencia. Perdió, de nuevo, las formas y se conformó con atacar brutalmente a los socialistas. Disponía de unos minutos en antena para acreditarse, para explicar a los ciudadanos la postura del gobierno respecto a ciertos temas de actualidad en Calafell, después de la retahíla de polémicas protagonizadas por el gobierno durante estos meses de mandato, y lo único que hizo fue el más espantoso de los ridículos. Tengo que decir que llegué a sentir vergüenza ajena, vergüenza de que un político así represente mi pueblo.

Tampoco demostró tener nada clara cierta información, osea que no alcanza a conocer cómo funcionan las cosas en un ayuntamiento. Entiendo que un alcalde no tiene porque tener en memoria absolutamente todas y cada una de las acciones que los diferentes departamentos llevan a cabo, pero entonces debería tener la suficiente idea como para no entrar en detalle o bien no hablar de esos temas. Tener mano izquierda y, estratégicamente, eludirlos.

¿Y qué hizo nuestro alcalde en la radio? Quedar en evidencia de nuevo. A medio programa, cuando justificó que la gente tenía que entender que el ayuntamiento no podía facilitar un puesto de trabajo a todos los ciudadanos en situación de desempleo, se excusó diciendo que al no haberse publicado una convocatoria de planes de ocupación, no tuvo la oportunidad de ofrecer puestos de trabajo. Le recuerdo que la convocatoria ordinaria de planes de ocupación se publicó en el DOGC el día 14 de noviembre de 2011, y que el ayuntamiento de Calafell se adherió.

En diciembre, la resolución favorable de parte de los programas presentados, acabó concediendo 12 puestos de trabajo del total que se solicitaron. Además, gracias al proyecto de ley de barrios, en convocatoria de agosto 2011, también se contrataron 12 nuevas personas tras haberse solicitado varios proyectos más. En total, horas antes de acabar el año 2011, se contrataron 24 personas. Eso sí, bajo un proceso de selección dudoso y sin informar en absoluto a la oposición, siendo esto motivo de una queja de la oposición en un pleno.

Es triste que un alcalde no tenga clara ni tan sólo la información que podría utilizar para venderse ante la ciudadanía. Ni siquiera con aquello de lo que podría presumir como una acción de gobierno dice una al derecho. Podría haber aprovechado una buena ocasión para demostrar al pueblo sus ganas de avanzar y, como no está al día de lo que sucede en sus departamentos, va y la fastidia.

Retrat d'un alcalde

Tal i com ja vaig anunciar a una de les entrades anteriors, m'agradaria dedicar-li unes paraules a la figura del senyor alcalde de Calafell. Unes paraules que, espero, li siguin útils per fer un exercici de reflexió en relació al seu comportament i actitud tant cap els seus companys de l'oposició com cap els ciutadans durant les sessions plenàries.

Gràcies a l'existència de mitjans oberts de comunicació com són els blogs podem expressar tot allò que als plens se'ns veta i denunciar la repressió de paraula a la que ens té sotmesos el senyor alcalde als regidors de l'oposició.

Malgrat que el discurs d'investidura del nou Ajuntament que vàrem fer des del PSC va ser tota una declaració de diàleg i d'enteniment amb el govern, el senyor alcalde s'entesta, des de fa ja alguns plens, en mostrar una actitud i unes formes poc adients pel càrrec que exerceix. Està massa nerviós.

Es mostra irrespectuós amb els companys de l'oposició, caient en l'error de faltar-los el respecte i coartar-los la paraula en més d'una ocasió. També ofereix un tracte desconsiderat als ciutadans que acudeixen al ple i que, han d'esperar pacientment vàries hores a que els hi arribi el seu torn per poder transmetre les seves problemàtiques. Però, aquesta manca de formes, cada vegada va a més i es fa més extensiva. Al darrer ple, el senyor alcalde, va mostrar una actitud insolidària amb un municipi veí quan es va referir a un conflicte sorgit arrel del carnaval. Tenint en compte que també exerceix les funcions de President del Consell Comarcal, hauria d'haver estat una mica més equànime i respectuós amb el municipi veí. El seu càrrec representa tots els municipis de la comarca.

El senyor Olivella, en més d'una ocasió, des de que és alcalde, ha perdut el control de la direcció del ple i s'ha deixat portar per la situació, tot proferint una sèrie de paraules impròpies pel càrrec que desenvolupa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es veu en l'obligació de demanar disculpes a l'audiència per haver-se mostrat presoner de les seves pròpies paraules. Però el mal ja està fet. El que hauria de fer és controlar els seus impulsos i reflexionar què vol transmetre abans de parlar.

En diferents ocasions ha pretès ridiculitzar l'oposició mitjançant l'ús d'una barreja grotesca d'ironia i poca educació, cosa que no diu massa del seu tarannà per liderar un projecte de govern. No ofèn qui vol, sinó qui pot. Entenc que la seva màxima és que no hi ha millor defensa que un bon atac. S'equivoca, ja que aquesta actitud, de continuar així, li suposarà un càrrega política important. Un alcalde, amb el seu treball ha de dignificar el càrrec que ocupa, no al contrari.

Però deixeu-me que apliqui la meva formació de "doctora" (com li agrada anomenar-me darrerament) en psicologia i analitzi una mica més la situació, ja que darrera d'aquesta manca de control hi podem trobar una explicació de caràcter psicològic.

Una de les dimensions que caracteritzen la nostra estructura de personalitat és la seguretat. Si aquest factor no es consolida al llarg de la nostra vida mitjançant les nostres experiències acabem sent persones insegures i correm el risc de desenvolupar un complex d'inferioritat. Aquest nivell de seguretat, obtingut arrel dels èxits i fracassos assolits amb les nostres experiències, és el que, quan som adults, ens ajuda a desenvolupar els diferents rols que exercim. Una persona insegura en la seva tasca, acaba generant conflictes en la relació amb els altres.

També és, la seguretat, un factor clau per aconseguir adaptar-nos al nostre context. La capacitat d'adaptació és un símptoma d'intel·ligència.

A partir d'aquí jo diria que el veritable problema del nostre alcalde és la inseguretat. Inseguretat que transmet pels porus de la seva pell i que no li permet enfrontar-se amb tranquil·litat a les diferents situacions complexes que sorgeixen durant un ple. Es queda desarmat i entra en joc un altre enemic, l'ansietat.

El coneixement que tenim de la nostra capacitat de treball ens podria ajudar a controlar la situació. És a dir, si ens sabem hàbils com per dur a terme un nombre determinat de tasques a la vegada, els factors inseguretat i ansietat no han de ser un problema. Però si resulta que les nostres expectatives de capacitat són més elevades que les nostres capacitats reals, és quan arriben les frustracions. I com a conseqüència de la frustració es podrien explicar certes conductes agressives, ofensives i certs canvis d'humor sobtats o atacs de l'alcalde.

La clau, llavors, és posar remei a aquesta situació abans de somatitzar, és a dir, abans de traspassar aquestes frustracions no resoltes al nostre cos en forma de malaltia. En això consisteixen algunes malalties a les que no se les troba causa física (úlceres, psoriasis, certes inflamacions, etc). Abans que una persona arribi aquí, entenc que és millor deixar anar llast, o sigui, o renunciar a tants càrrecs o bé reflexionar què estem fent malament i canviar l'actitud.

Ara bé, una cosa està molt clara, l'acumulació de càrrecs simplement per guanyar imatge o credibilitat és una perversió i acaba passant factura.