Retrat d'un alcalde

Tal i com ja vaig anunciar a una de les entrades anteriors, m'agradaria dedicar-li unes paraules a la figura del senyor alcalde de Calafell. Unes paraules que, espero, li siguin útils per fer un exercici de reflexió en relació al seu comportament i actitud tant cap els seus companys de l'oposició com cap els ciutadans durant les sessions plenàries.

Gràcies a l'existència de mitjans oberts de comunicació com són els blogs podem expressar tot allò que als plens se'ns veta i denunciar la repressió de paraula a la que ens té sotmesos el senyor alcalde als regidors de l'oposició.

Malgrat que el discurs d'investidura del nou Ajuntament que vàrem fer des del PSC va ser tota una declaració de diàleg i d'enteniment amb el govern, el senyor alcalde s'entesta, des de fa ja alguns plens, en mostrar una actitud i unes formes poc adients pel càrrec que exerceix. Està massa nerviós.

Es mostra irrespectuós amb els companys de l'oposició, caient en l'error de faltar-los el respecte i coartar-los la paraula en més d'una ocasió. També ofereix un tracte desconsiderat als ciutadans que acudeixen al ple i que, han d'esperar pacientment vàries hores a que els hi arribi el seu torn per poder transmetre les seves problemàtiques. Però, aquesta manca de formes, cada vegada va a més i es fa més extensiva. Al darrer ple, el senyor alcalde, va mostrar una actitud insolidària amb un municipi veí quan es va referir a un conflicte sorgit arrel del carnaval. Tenint en compte que també exerceix les funcions de President del Consell Comarcal, hauria d'haver estat una mica més equànime i respectuós amb el municipi veí. El seu càrrec representa tots els municipis de la comarca.

El senyor Olivella, en més d'una ocasió, des de que és alcalde, ha perdut el control de la direcció del ple i s'ha deixat portar per la situació, tot proferint una sèrie de paraules impròpies pel càrrec que desenvolupa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es veu en l'obligació de demanar disculpes a l'audiència per haver-se mostrat presoner de les seves pròpies paraules. Però el mal ja està fet. El que hauria de fer és controlar els seus impulsos i reflexionar què vol transmetre abans de parlar.

En diferents ocasions ha pretès ridiculitzar l'oposició mitjançant l'ús d'una barreja grotesca d'ironia i poca educació, cosa que no diu massa del seu tarannà per liderar un projecte de govern. No ofèn qui vol, sinó qui pot. Entenc que la seva màxima és que no hi ha millor defensa que un bon atac. S'equivoca, ja que aquesta actitud, de continuar així, li suposarà un càrrega política important. Un alcalde, amb el seu treball ha de dignificar el càrrec que ocupa, no al contrari.

Però deixeu-me que apliqui la meva formació de "doctora" (com li agrada anomenar-me darrerament) en psicologia i analitzi una mica més la situació, ja que darrera d'aquesta manca de control hi podem trobar una explicació de caràcter psicològic.

Una de les dimensions que caracteritzen la nostra estructura de personalitat és la seguretat. Si aquest factor no es consolida al llarg de la nostra vida mitjançant les nostres experiències acabem sent persones insegures i correm el risc de desenvolupar un complex d'inferioritat. Aquest nivell de seguretat, obtingut arrel dels èxits i fracassos assolits amb les nostres experiències, és el que, quan som adults, ens ajuda a desenvolupar els diferents rols que exercim. Una persona insegura en la seva tasca, acaba generant conflictes en la relació amb els altres.

També és, la seguretat, un factor clau per aconseguir adaptar-nos al nostre context. La capacitat d'adaptació és un símptoma d'intel·ligència.

A partir d'aquí jo diria que el veritable problema del nostre alcalde és la inseguretat. Inseguretat que transmet pels porus de la seva pell i que no li permet enfrontar-se amb tranquil·litat a les diferents situacions complexes que sorgeixen durant un ple. Es queda desarmat i entra en joc un altre enemic, l'ansietat.

El coneixement que tenim de la nostra capacitat de treball ens podria ajudar a controlar la situació. És a dir, si ens sabem hàbils com per dur a terme un nombre determinat de tasques a la vegada, els factors inseguretat i ansietat no han de ser un problema. Però si resulta que les nostres expectatives de capacitat són més elevades que les nostres capacitats reals, és quan arriben les frustracions. I com a conseqüència de la frustració es podrien explicar certes conductes agressives, ofensives i certs canvis d'humor sobtats o atacs de l'alcalde.

La clau, llavors, és posar remei a aquesta situació abans de somatitzar, és a dir, abans de traspassar aquestes frustracions no resoltes al nostre cos en forma de malaltia. En això consisteixen algunes malalties a les que no se les troba causa física (úlceres, psoriasis, certes inflamacions, etc). Abans que una persona arribi aquí, entenc que és millor deixar anar llast, o sigui, o renunciar a tants càrrecs o bé reflexionar què estem fent malament i canviar l'actitud.

Ara bé, una cosa està molt clara, l'acumulació de càrrecs simplement per guanyar imatge o credibilitat és una perversió i acaba passant factura.