Calafell tot l’any

Degut als seus actius, Calafell ha esdevingut un dels municipis amb més oportunitats de la costa mediterrània. Una gestió potent en termes de promoció econòmica podria fer que Calafell arribés a veure’s com un pol d´atraccció de nous inversors. Només caldria saber aprofitar i explotar els recursos de que disposa d’una manera eficaç. És evident que prèviament seria necessari conèixer, per després poder estimular, les seves fortaleses i oportunitats.

Durant molts anys el reclam turístic de Calafell ha estat bàsicament el sol i la platja. El fet de gaudir d’un clima magnífic, amb sol gairebé els 365 dies de l’any, i de tenir un litoral de més de 5 quilòmetres de platges han estat dues característiques naturals que ens han aportat turisme, passant de puntetes per la creació de polítiques turístiques. Cal afegir un altre actiu com és la seva ubicació geogràfica privilegiada. Calafell es troba pràcticament a mig camí de dues capitals de província importants com són Barcelona i Tarragona. Només atenent a aquestes tres particularitats naturals, Calafell es situa en una molt bona posició del rànquing per esdevenir una important i atractiva destinació turística.

Però els anys ens han demostrat que amb les singularitats que la naturalesa ens proporciona no n’hi ha prou per avançar. Cal esforçar-se i fer un gir en aquesta manera de pensar. Necessitem projectes innovadors, programes elaborats a mida per tal de potenciar altres punts forts del nostre municipi, que els tenim. I aquí l’administració local pren un paper rellevant i absolutament necessari. S’ha de treballar de valent i saber posar en valor les oportunitats culturals, comercials, gastronòmiques i esportives que aquest municipi pot oferir.

Disposem d’un patrimoni històric de gran riquesa que fa de Calafell un municipi especial i extraordinàriament ric en termes culturals. Els nostres visitants poden fer un llarg recorregut per pràcticament tota la història de la humanitat sense sortir del nostre terme municipal. Des de la prehistòria fins als nostres dies, passant per la cultura ibera, l’edat mitjana o el romànic. L’equip de govern anterior ja va ser conscient d’aquestes oportunitats i va fer un gran esforç econòmic i de treball per impulsar aquest actiu cultural i turístic.

La crisi econòmica està fent estralls als nostres comerços. A aquestes alçades, cal formular un model comercial adequat per Calafell. No podem fer una política comercial continuista. Cal buscar estratègies i alternatives de dinamització econòmica que ajudin els comerciants a estimular les seves vendes durant tot l’any. Cal ajudar les entitats empresarials per tal de definir i modernitzar l’oferta comercial de les diferents àrees del municipi, seguint un procés d’adaptació a les necessitats dels consumidors.

La gastronomia és una aspecte del que podem fer gala a Calafell. El visitant pot triar entre una àmplia gamma de restaurants que treballen i cuiden a la perfecció la qualitat dels seus productes. L’oferta gastronòmica de Calafell és àmplia i variada i, això, és un reclam turístic molt poderós per atraure i fidelitzar els nostres visitants.

I no ens podem oblidar de l’efecte que l’esport té en el turisme. Durant la legislatura anterior, es va apostar per millorar la qualitat de l’oferta turística esportiva de Calafell, tot implantant nous projectes que creessin aliances entre el turisme, l’esport i la salut. El nordic walking, el triatlón i el duatló són exemples de proves esportives que han esdevingut, en els últims temps, nous productes turístics fruit de les noves demandes de la societat en materia de turisme alternatiu; demostrant el seu enorme potencial de futur per mobilitzar col·lectius, atraure visitants i dinamitzar econòmicament un territori.

Una vegada repassades les oportunitats i possibilitats de Calafell com a municipi turístic, cal dir que aquest també porta implícits una sèrie de punts febles propis, principalment, del context econòmic. La crisi econòmica, l’estacionalitat, l’atur o la concentració econòmica serien alguns d’ells. Febleses que es podrien pal·liar treballant pel canvi cap a un model de creixement econòmic que persegueixi una major productivitat.

No ens podem oblidar dels emprenedors. És imprescindible que les diferents administracions públiques apostin, sense retallades, per la creació d’empreses com a potent instrument de creació de nous llocs de treball i d’impuls de l’economia. L’anterior equip de govern així ho va creure i va crear, per primera vegada a Calafell, una àrea d’assessorament i ajuda a l'emprenedoria.

Totes aquestes qüestions, i més, s’haurien de tenir en compte si es creu en l’eslògan publicitari “Calafell tot l’any”.

Enhorabona Villaronga!

Avui dimecres hem sabut que l’Acadèmia de Cinema espanyola ha seleccionat la pel·lícula” Pa negre” d’Agustí Villaronga per representar el cinema espanyol en la seva 84 edició dels premis Oscar. Es tracta de la primera cinta rodada en català que ho aconsegueix. Va arrasar als premis Gaudí i va ser guanyadora de 9 premis Goya el passat mes de febrer, fent tot això que Villaronga aconseguís el Premio Nacional de Cine. Encara més, podria ser el guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Tot un merescut reconeixement a una llarga i treballada carrera dedicada al món del cinema.

Agustí Villaronga porta la passió pel cinema i per l’art impregnada a la seva pell. Només cal fer una ullada a la seva biografia per saber que des de ben petit ell i la seva família van lluitar per obrir-se camí i sobreviure durant la postguerra al món de la faràndula i de les fires ambulants. De ben petit ja jugava a fer cinema amb estris casolans com llumins, caixes i llanternes i només amb catorze anys ja tenia clar que volia ser director de cinema. Va haver de fer un llarg camí ple d’obstacles i incerteses fins que a l’any 1987 va aconseguir dur a terme el seu major desig, rodar un llargmetratge, la seva opera prima “Tras el Cristal” que fou seleccionada pel Festival de Berlín.

Ahir dimarts vaig fer una entrada en aquest blog defensant el dret dels ciutadans a ser bilingües ja des de les escoles, recolzant el projecte d’immersió lingüística en una societat com la catalana que tantes dificultats ha patit i amb tant d’esforç ha lluitat per la nostra llengua. Dos motius m’han mogut a escriure aquesta entrada. Per una banda, fer un al·legat al món del cinema en català. Per una altra banda, reconèixer una trajectòria exemplar de treball i sensibilitat pel món de l’art i de la cultura.

Esperem que el proper dia 26 de febrer de l’any vinent, Eddy Murphy, que serà el presentador de la gala al Teatre Kodak, hagi de parlar en català encara que només sigui per pronunciar les paraules “Pa Negre”. Això significarà que el somni d’un apassionat mitòman com és l’Agustí Villaronga s’haurà fet realitat. Ja de retruc, també ens emocionarem tots els que al seu dia vàrem acabats commoguts per la pel·lícula.

El dret a ser bilingüe

Catalunya és un país de tradició bilingüe en el que conviuen tranquil·lament dues llengües com són el català i el castellà. Aquest fet es demostra clarament al carrer, a les famílies, entre amics, etc. Els ciutadans interactuen entre ells en el dia a dia sense que això suposi cap problemàtica a l’hora d’arribar a un enteniment. Això vol dir que fruit del fenomen del bilingüisme, a Catalunya, no es produeixen diferències entre ciutadans, no es produeixen enfrontaments.

Precisament aquesta característica és la que dóna riquesa i pluralitat a un territori com el nostre. Aquest és el fet diferencial del poble català, enriquir-se, créixer i progressar gràcies a l’acolliment que els ciutadans de Catalunya ofereixen a les diferents cultures, races o llengües. Cultures i llengües que conviuen en harmonia sense que aquesta convivència sigui símptoma de lluita o rivalitat. Això pren més força encara si tenim en compte la persecució a la que ha estat sotmesa la llengua catalana en diferents períodes de la història.

Fa ja més de 30 anys que alguns professors dels centres educatius de Catalunya començaven a transmetre els coneixements als seus alumnes mitjançant l’ús del català. Degut a la lluita i a la reivindicació intensa d’alguns pares de família durant els anys 80, el govern de la Generalitat, amb el suport d'alguns grups de l'oposició, va començar a treballar, paral·lelament amb les escoles, en un primer programa incipient d’immersió lingüística, tot ampliant l’ús del català a les escoles. Fins i tot es van arribar a administrar enquestes a les famílies que reflexaven el suport d’aquestes famílies als programes d’immersió a les escoles. Els resultats, cada vegada més, mostraven que els pares defensaven el fet que els seus fills aprenguessin el català a les escoles. Fins i tot, els pares de famílies immigrades, i de parla castellana, veien bé que els seus fills estudiessin en llengua catalana de cara a poder aprendre una altra llengua que, potser, fora de les aules, no arribarien a aprendre mai correctament.

La majoria de persones castellanoparlants que van néixer durant la dècada dels setanta i que, durant el seu procés d’escolarització, els professors van utilitzar en català com a llengua vehicular, actualment, es poden considerar persones bilingües, persones que dominen les dues llengües d’una manera molt similar. El català el van aprendre a les escoles i el castellà a la família o al carrer. No obstant això, aquelles persones que van ser escolaritzades únicament en llengua castellana, en la seva majoria, no han aconseguit dominar el català, perdent una gran possibilitat per ser bilingües, per tant, desaprofitant l’ocasió per dominar més d’una llengua.

L’auto que va dictaminar el TSJC en relació a la qüestió de la immersió lingüística a les escoles no ha agradat al poble català que, a aquestes alçades, ha de continuar lluitant per defensar un dret tan bàsic com és parlar i aprendre la seva pròpia llengua. Però aquest auto tampoc fa un favor als ciutadans de parla castellana, ja que els està impedint que el seu bagatge cultural sigui més ampli i ric. A aquestes persones se les està vetant el dret a ser ciutadans més pròspers i sensibles, se’ls està prohibint el fet de ser ciutadans més lliures, ciutadans més savis. En definitiva, se’ls està impedint ser bilingües.

Rajoy no aprobaba desde 2004

Hasta hoy, las encuestas han vaticinado que el PP será el partido ganador de las próximas elecciones generales del 20N. Además, hoy nos hemos despertado con la notícia de que el líder del PP, Mariano Rajoy, con toda probabilidad, será el futuro presidente del gobierno de España, ganando en los próximos comicios con una muy holgada mayoría absoluta.

Noticia que a un gran sector de la población aturde puesto que se teme no sólo por qué tipo de política social de ayuda a los más necesitados llevará a cabo la derecha española, sino cómo sus políticas de recortes ayudarán a mantener el estado del bienestar de todos los ciudadanos.

Los efectos generalizados de la crisis económica, la caída de los mercados mundiales y el pesimismo político explicarían los resultados de intención de voto de los ciudadanos españoles para las próximas elecciones generales. Sin embargo, el motivo del triunfo no estaría precisamente en la valoración que los ciudadanos le dan al candidato Rajoy como mejor futuro presidente. El dirigente popular consigue aprobar por primera vez, como político, desde el año 2004. Tendremos un presidente del gobierno cuya aceptación como líder y presidente no obtenía un aprobado desde hacía 7 años.

La impresión que los españoles tienen de Rajoy es la imagen de un hombre poco carismático y con poca capacidad de liderazgo, características en las que el candidato Rubalcaba supera con holgura. Muy probablemente, el futuro triunfo en las urnas del PP en las próximas elecciones generales se deba más a un castigo que el electorado quiera dar a los dirigentes socialistas por no haber sabido gestionar eficientemente una situación tan convulsa como la crisis, que no a la confianza que puedan depositar en los políticos del Partido Popular.

La gestión política que se está llevando a cabo en las diferentes Comunidades Autónomas donde actualmente gobierna la derecha, catalana o española, ya está demostrando claramente en qué dirección empezará a caminar el Partido Popular si gobierna a partir del próximo mes de noviembre. No hay más que echar un vistazo a la comunidad de Madrid donde la presidenta Aguirre está imponiendo una política de disminución de la aportación de fondos a algo tan necesario e imprescindible en una sociedad democrática y de libertades como es la educación pública. En Cataluña, el presidente Mas trabaja en la misma línea, recortar, además del presupuesto en educación, las inversiones en la sanidad pública. Recortes que, ya han anunciado los diferentes consellers del equipo de gobierno, irán en aumento de cara a los próximos presupuestos del 2012.

No nos queda más que esperar y aceptar los resultados fruto de la decisión y la voluntad de los ciudadanos en las urnas el próximo 20N. Así es la democracia. Pero a pesar de ello, no nos resignaremos y continuaremos trabajando y luchando para que los logros sociales que hasta ahora ha conseguido la izquierda no se pierdan por una gestión de favores a unos pocos.

Gràcies companys!

Durant la setmana passada vam saber que les diferents agrupacions catalanes havíem de proposar candidats o candidates a ocupar les llistes pel Congrés i pel Senat de cara a les Eleccions Generals del 20 de Novembre.

La Comissió Gestora que dirigeix actualment la nostra agrupació, va tenir la deferència de proposar-me com a candidata al Congrés, fet que no vaig dubtar en acceptar gratament. Fa 12 anys que sóc regidora a l'Ajuntament de Calafell. Durant l'època de govern he portat la responsabilitat dels departaments d'ocupació, empresa i joventut. Com a grup, hem estat tant a l'oposició com al govern i això m'ha donat una llarga experiència al món de la política local. A partir d'ara, penso que seria tot un repte i un honor per a mi poder estar present a les llistes del Congrés.

Val a dir que, una vegada realitzada la reunió de primers secretaris que es va celebrar el passat dilluns a l'Agrupació del Vendrell, hem aconseguit tenir el recolzament de les diferents agrupacions de la comarca del Baix Penedès.

L'agrupació de Calafell, ahir divendres, va celebrar una assemblea extraordinària en la que, entre d’altres temes, es va procedir a la votació dels candidats a ocupar aquestes llistes. Malgrat els canvis interns que hem viscut, el resultat de les votacions va mostrar que la militància de Calafell està unida i consolidada i, el més important de tot, que treballem tots units cap a un únic objectiu.

Vull manifestar públicament el meu agraïment a tots els militants i simpatitzants presents i no presents a l’assemblea ja que vaig sentir-me estimada i acceptada. Vaig gaudir de la companyia i del recolzament de tots els companys en aquest nou desafiament. El PSC de Calafell fa molts anys que camina en el món de la política municipal i, tots junts, hem aconseguit tenir una agrupació forta i que treballa amb il·lusió de cara a assolir nous reptes de futur.

Això no ha fet més que començar. Endavant i força.

Gràcies companys!