Retrat d'un alcalde

Tal i com ja vaig anunciar a una de les entrades anteriors, m'agradaria dedicar-li unes paraules a la figura del senyor alcalde de Calafell. Unes paraules que, espero, li siguin útils per fer un exercici de reflexió en relació al seu comportament i actitud tant cap els seus companys de l'oposició com cap els ciutadans durant les sessions plenàries.

Gràcies a l'existència de mitjans oberts de comunicació com són els blogs podem expressar tot allò que als plens se'ns veta i denunciar la repressió de paraula a la que ens té sotmesos el senyor alcalde als regidors de l'oposició.

Malgrat que el discurs d'investidura del nou Ajuntament que vàrem fer des del PSC va ser tota una declaració de diàleg i d'enteniment amb el govern, el senyor alcalde s'entesta, des de fa ja alguns plens, en mostrar una actitud i unes formes poc adients pel càrrec que exerceix. Està massa nerviós.

Es mostra irrespectuós amb els companys de l'oposició, caient en l'error de faltar-los el respecte i coartar-los la paraula en més d'una ocasió. També ofereix un tracte desconsiderat als ciutadans que acudeixen al ple i que, han d'esperar pacientment vàries hores a que els hi arribi el seu torn per poder transmetre les seves problemàtiques. Però, aquesta manca de formes, cada vegada va a més i es fa més extensiva. Al darrer ple, el senyor alcalde, va mostrar una actitud insolidària amb un municipi veí quan es va referir a un conflicte sorgit arrel del carnaval. Tenint en compte que també exerceix les funcions de President del Consell Comarcal, hauria d'haver estat una mica més equànime i respectuós amb el municipi veí. El seu càrrec representa tots els municipis de la comarca.

El senyor Olivella, en més d'una ocasió, des de que és alcalde, ha perdut el control de la direcció del ple i s'ha deixat portar per la situació, tot proferint una sèrie de paraules impròpies pel càrrec que desenvolupa. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es veu en l'obligació de demanar disculpes a l'audiència per haver-se mostrat presoner de les seves pròpies paraules. Però el mal ja està fet. El que hauria de fer és controlar els seus impulsos i reflexionar què vol transmetre abans de parlar.

En diferents ocasions ha pretès ridiculitzar l'oposició mitjançant l'ús d'una barreja grotesca d'ironia i poca educació, cosa que no diu massa del seu tarannà per liderar un projecte de govern. No ofèn qui vol, sinó qui pot. Entenc que la seva màxima és que no hi ha millor defensa que un bon atac. S'equivoca, ja que aquesta actitud, de continuar així, li suposarà un càrrega política important. Un alcalde, amb el seu treball ha de dignificar el càrrec que ocupa, no al contrari.

Però deixeu-me que apliqui la meva formació de "doctora" (com li agrada anomenar-me darrerament) en psicologia i analitzi una mica més la situació, ja que darrera d'aquesta manca de control hi podem trobar una explicació de caràcter psicològic.

Una de les dimensions que caracteritzen la nostra estructura de personalitat és la seguretat. Si aquest factor no es consolida al llarg de la nostra vida mitjançant les nostres experiències acabem sent persones insegures i correm el risc de desenvolupar un complex d'inferioritat. Aquest nivell de seguretat, obtingut arrel dels èxits i fracassos assolits amb les nostres experiències, és el que, quan som adults, ens ajuda a desenvolupar els diferents rols que exercim. Una persona insegura en la seva tasca, acaba generant conflictes en la relació amb els altres.

També és, la seguretat, un factor clau per aconseguir adaptar-nos al nostre context. La capacitat d'adaptació és un símptoma d'intel·ligència.

A partir d'aquí jo diria que el veritable problema del nostre alcalde és la inseguretat. Inseguretat que transmet pels porus de la seva pell i que no li permet enfrontar-se amb tranquil·litat a les diferents situacions complexes que sorgeixen durant un ple. Es queda desarmat i entra en joc un altre enemic, l'ansietat.

El coneixement que tenim de la nostra capacitat de treball ens podria ajudar a controlar la situació. És a dir, si ens sabem hàbils com per dur a terme un nombre determinat de tasques a la vegada, els factors inseguretat i ansietat no han de ser un problema. Però si resulta que les nostres expectatives de capacitat són més elevades que les nostres capacitats reals, és quan arriben les frustracions. I com a conseqüència de la frustració es podrien explicar certes conductes agressives, ofensives i certs canvis d'humor sobtats o atacs de l'alcalde.

La clau, llavors, és posar remei a aquesta situació abans de somatitzar, és a dir, abans de traspassar aquestes frustracions no resoltes al nostre cos en forma de malaltia. En això consisteixen algunes malalties a les que no se les troba causa física (úlceres, psoriasis, certes inflamacions, etc). Abans que una persona arribi aquí, entenc que és millor deixar anar llast, o sigui, o renunciar a tants càrrecs o bé reflexionar què estem fent malament i canviar l'actitud.

Ara bé, una cosa està molt clara, l'acumulació de càrrecs simplement per guanyar imatge o credibilitat és una perversió i acaba passant factura.

29F: jornada de protesta a les Universitats

Els sindicats CCOO, UGT, CGT, CSIF i CSC han fet arribar aquest escrit de denúncia a tot el personal treballador de les universitats catalanes per convocar una vaga el dia 29 de febrer en protesta per les mesures adoptades pel govern espanyol a la Reforma Laboral en matèria d'universitats públiques.

Davant de l’atac que pateix la universitat pública, tots els sindicats amb representació a les Juntes i Comitès de PDI de les Universitats Públiques Catalanes convoquen vaga el 29F.

En el Marc del Calendari de Mobilitzacions de la PUDUP i els sindicats, convoquem a vaga al PDI de les Universitats Públiques Catalanes el 29 de Febrer. Aquest atac es concreta en:

- L’ofegament pressupostari de les universitats

- Encariment de les matricules i taxes

- L’acomiadament de personal

- L’empitjorament de les condicions docents i de recerca

- La progressiva precarització de la vida universitària

- L’ofensiva contra l‘autonomia universitària

- El menyspreu de la funció que compleix i ha de complir la universitat

El Govern Espanyol, mitjançant el decret de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público i el Govern de la Generalitat mitjançant la llei d’acompanyament de pressupostos (que es vol aprovar en breu), han introduït i volen continuar introduint mesures que suposen:

-La no renovació dels contractes del PDI no estable, el que suposa que hagin d’abandonar la universitat totes les persones que han superat els processos de selecció i acreditació externa previstos a la normativa universitària.

-La no renovació del personal interí, el que podria arribar a implicar l'automàtica rescissió de tots els contractes d’aquest personal.

-La intervenció de la Generalitat sobre les universitats mitjançant la imposició de la figura del comissionat de comptes, eliminant la possibilitat que la universitat té de decidir sobre la gestió del seu pressupost.

-L’eliminació definitiva de molts dels drets socials i laborals que hem assolit com a treballadors i treballadores al llarg de la nostra història, per exemple, eliminant el fons d’acció social, la complementació del salari durant la incapacitat transitòria o dificultant tremendament la conciliació de la vida laboral i familiar.

-La intervenció de la Generalitat en el procés de selecció del personal acadèmic, podent introduir criteris no acadèmics en aquests processos.

El nou model d’universitat que ens volen imposar atempta de forma directa contra la funció social i pública de la universitat, la seva qualitat i la seva capacitat d’elaborar pensament crític. Aquest atac no és sols contra la universitat, sinó que es situa en una ofensiva generalitzada contra els serveis públics a Catalunya i a la resta de l’Estat. No es per tant, tan sols un problema de diners, sinó un problema polític i social.

Les mesures que ja s’han pres estan implicant la pèrdua de llocs de treball, l’abandonament dels estudis universitaris per insuficiència econòmica o la pèrdua d’autonomia universitària. Per tot això, i considerant que hem de passar de les bones paraules a les accions reivindicatives per mostrar que som molts i moltes els que ens sentim indignats davant l’actitud dels nostres governants, convoquem aquesta vaga. Més enllà de situacions concretes de determinats col·lectius o universitats, entenem que hem de respondre per tal de defensar una Universitat Pública i de Qualitat, entenent que lluitar per aquest model suposa preocupar-nos pels principis fonamentals però també per la seva realització material.

En un moment en el que tant es parla de responsabilitat social i de qualitat, no ens podem resignar a acceptar la misèria a la que ens volen portar.

Us animem a tots i totes a unir-vos a la vaga del dia 29 i a les accions de protesta

Resposta oberta al senyor Iglesias

Ahir dijous va tenir lloc la celebració de la sessió plenària ordinària del mes de febrer al nostre municipi. Encara que els punts a tractar inclosos a l'ordre del dia no estaven massa farcits de contingut rellevant, l'ambient i les actituds mostrades per alguns regidors i, en especial per l'alcalde, sí que van ser força destacables, això sí, en un sentit negatiu.

Les formes i el tarannà qüestionables de l'alcalde en relació a l'oposició i als ciutadans dirigint un ple mereix una entrada única on se li concentri tota l'atenció. Ho deixo per a més endavant.

L'objectiu d'aquest escrit és manifestar una rèplica a la resposta que em va donar el regidor de promoció esportiva, senyor Iglesias, davant de la pregunta que jo mateixa li vaig fer a l'apartat de precs i preguntes del ple. Ja que el senyor alcalde no ens concedeix la paraula quan volem replicar les respostes, poc aclaridores de vegades, del govern, hem de recórrer a un mitjà obert d'expressió com són els blogs per tal de que se senti la veu de l'oposició.

El motiu perquè l'alcalde es mostra tan agressiu i exerceix aquestes formes tan repressores i autoritàries no donant-nos l'oportunitat d'argumentar, també ho deixo per una altra entrada. L'alcalde s'ho mereix.

Fa uns dies vam comprovar a la web del patronat de turisme de Calafell que ja s'havien publicat les dades de la nova temporada de nordik walking (NW) al nostre municipi. Vam saber que l'empresa que havia impulsat el NW a Calafell, des dels seus inicis a l'any 2008 i fins l'any passat, a partir de la nova temporada, no estaria al front de l'activitat. Empresa liderada per professionals de l'esport que van aconseguir tot un èxit de participació fent que més de 100 persones practiquessin esport a l'aire lliure cada cap de setmana al nostre municipi. Una nova manera de caminar i fer esport en contacte amb la natura i amb els conseqüents beneficis en matèria de promoció econòmica i turística que això suposava per Calafell. Bé doncs, la nostra pregunta dirigida al regidor Iglesias, va ser la següent: a partir d’aquesta nova temporada 2012, qui i com es gestionaria l’activitat del NW?.

Com a regidors de l'oposició tenim tot el dret a preguntar i ells com a govern tenen tot el deure a informar.

La resposta del regidor ens va deixar perplexos, ja que es va limitar a fer un discurs d'atac personal contra un dels nostres regidors sense donar cap tipus d'informació d'allò que se li havia preguntat. Ens va respondre que en el moment oportú se'ns informaria del que fos necessari. És a dir, per a aquest regidor, el si d'un ple no és el lloc idoni per donar informació a l'oposició. Tot un despropòsit del govern que l'alcalde permet.

La veritable qüestió radica en que un dels membres de l'empresa que gestionava el NW és actualment regidor de l'oposició. Precisament, per evitar problemes d'incompatibilitat aquesta persona va deixar de ser membre actiu de l'empresa a Calafell. Els altres integrants de la mateixa, amb una àmplia fulla de serveis i experiència que els avala i que ja coordinaven i dirigien l’activitat, van continuar amb el servei. Perquè no donen continuïtat al contracte que fins ara tenia l'ajuntament amb aquesta empresa? Doncs per una persecució ideològica que des de l'ajuntament s'està fent i que l'alcalde consenteix. I aquesta és l’autèntica resposta que el regidor Iglesias no es va atrevir a donar però que nosaltres exposem obertament en aquest blog.

Esperando justicia

Pedro Almodóvar y varios actores y actrices españoles han querido dar la cara y apoyar al juez Garzón en su intensa lucha contra los crímenes del franquismo. Este vídeo es un homenaje a la persona y la figura de un juez que ha sido inhabilitado de la carrera judicial como consecuencia de una persecución ideológica orquestada por la derecha de este país. Muchas familias españolas son las que esperan que nuestro sistema judicial haga justicia y se les ayude a encontrar a sus familiares que murieron asesinados y enterrados en una cuneta cualquiera sin tener la oportunidad de demostrar su inocencia.

...no tuve juicio, ni abogado, ni sentencia. Mi familia me sigue buscando, mis hijos y nietos siguen pidiendo justicia. ¿Hasta cuando?

Y más vergüenza...

Suma y sigue... la represión y las cargas policiales desmesuradas siguen teniendo lugar en la capital valenciana mientras Antonio Moreno, jefe superior de Policía de Valencia y la Delegada del Gobierno, Paula Sánchez, defienden y justifican las actuaciones de la policía contra los jóvenes. Según Moreno: "Se ha respondido con fuerza física proporcionada". Todo un espectáculo más que lamentable en pleno siglo XXI. Represalias por defender el derecho a una educación justa, digna y sin recortes. Represalias por luchar por el futuro de un país.

Sabemos que escenarios como los que muestran estos vídeos sucedían, a menudo, en la década de los 60 durante la dictadura franquista, cuando los jóvenes, hartos de callar y esconder, reclamaban un país democrático y de derechos. Derecho a ser escuchados, derecho a manifestar públicamente sus valores y convicciones políticas, a la libertad de expresión. Derechos fundamentales que vemos cómo pierden terreno poco a poco en nuestro país desde que la derecha llega al poder.

Vergüenza pública

Valencia, 17 de febrero de 2012. Centenares de jóvenes entre 12 y 16 años del Instituto público Lluis Vives deciden concentrarse y manifestarse en contra de los recortes en materia de educación aplicados por el gobierno valenciano. Los policías cargan violentamente contra los jóvenes y los detienen, a algunos por no llevar el carné de identidad encima. Después de haber recibido agresiones con las porras, a patadas y con los escudos, algunos de ellos resultan heridos en la cabeza a causa de los porrazos, dejando heridas sangrantes sin que haya acudido la ambulancia a socorrerlos.

Todo un despropósito para una sociedad democrática que vive en pleno siglo XXI. Los policías, bajo órdenes políticas, aplican la legislación de seguridad ciudadana como si de delincuentes se tratara. En el vídeo vemos a una madre como, al enterarse de lo sucedido acude a liberar a su hija pero los policías impertérritos, no le permiten el paso. A través del teléfono móvil de una vecina consigue hablar con su hija detenida.

Al sía siguiente, los padres y la prensa acuden a liberar a sus hijos que pasaron la noche en el calabozo como se hace con los terroristas. Acusan a la delegada del gobierno de incapacidad para gestionar una simple concentración de jóvenes a las puertas de un instituto. Por ello piden su cese por no haber tomado las medidas adecuadas y haber permitido semejante barbaridad. Por enviar a la policía a cargar contra menores de edad y por no permitir, al día siguiente, que los padres puedan acudir al cuartel a buscar a sus hijos, ya que había un cordón policial que lo impedía.

Semejante barbaridad sólo es propia de un sistema político como el Valenciano, que tras una concentración de jóvenes en la calle, los ponen contra la pared, los intimidan y los fichan, mientras que a políticos de la talla de Camps o Costa, se les absuelve a pesar de todas las pruebas que se aportaron al caso y de la gravedad de los hechos.

Quan l'esforç ens emociona

Dimecres passat, 15 de febrer i dia de lluita contra el càncer infantil, el nostre company Toni Duart i l'Alessia Bertolino van viatjar al País Basc per ser homenatjats. Van rebre, de mans de l'alcalde de Zarautz, un emotiu reconeixement a l'esforç realitzat i a la sensibilitat mostrada.

Cada any, l'associació Aspanogi que dia a dia, lluita contra el càncer infantil, fa un homenatge a les persones que col·laboren en aquesta lluita. Aquest any l'esport i Calafell han estat els protagonistes. De la mà d'iniciatives promogudes per tres esportistes i grans persones com el Toni, l'Alessia i l'Íñigo Sáez (atleta de Zumaya), en 4 anys l'associació ha pogut rebre un total de 15.000 euros de solidaritat.

Participació durant 4 anys en la Marató de Sables al Marroc, realitzada enterament al desert del Sáhara i on es fan 250 quilòmetres a temperatures diürnes que poden arribar als 50 graus, 4 Endurances de Nordic Walkin celebrades a Calafell o col·laboracions amb l'associació motera de Calafell. Actes vinculats amb l'esport que han suposat un respecte per part del govern de Zarautz als nostres esportistes i amb els quals l'anterior consistori socialista va creure i va promocionar.

Gràcies a la humanitat i a la realització d'aquestes iniciatives portades a terme pel Toni i l'Alessia, les associacions que lluiten per ajudar les persones han pogut tenir, aquests anys, majors aportacions econòmiques per fomentar aspectes tan necessaris com la recerca mèdica. Tota una gran mostra de generositat i d'esforç cap als malalts i les seves famílies que cal homenatjar i reconèixer.

A més a més de la part més humana i solidaria, cal també agrair al Toni i l'Alessia el fet d'haver portat el nom de Calafell arreu. Aquesta setmana Calafell surt a la premsa del País Basc gràcies a l'esport i això sí que és fer promoció turística del municipi a través de la sensibilitat i de l'esforç.

Gràcies Toni, Alessia, amb aquest gest heu demostrat ser tot un exemple de sensibilitat i de consideració. L'esport és la vostra passió però també us mou l'amor cap a les persones.

Vuit mesos de govern a la deriva

El 29 de setembre de 2010, el PP de Calafell estrenava un blog de política municipal amb una entrada titulada "Cal una renovació dels polítics de Calafell", i en la que es criticava la presumpta "situació d'inestabilitat política" que vivia l'antic equip de govern fruit d'un pacte, segons ells, "de reconciliació entre PSC i ADMC". També opinaven que el govern de llavors vivia "d'esquenes a la ciutadania, tota una traïció al poble i, donant un espectacle llastimós". "La política no està renyida amb una actuació personal exemplar" continuava l'escrit. Aquest concloïa remarcant la idea de la necessitat de renovació de la política i dels polítics de Calafell.

Avui, 16 de febrer de 2012, després de pràcticament un any i mig d'aquelles declaracions efectuades pel grup municipal del PP i, després de 8 mesos de govern en coalició CiU-PP, com a oposició i fruit de totes les polèmiques que darrerament el govern ens ha ofert als ciutadans, ens fem unes preguntes. On és el sentit comú d'aquest govern? On és la confiança que tant proclamaven durant la campanya electoral? On són els polítics exemplars? On és l'estabilitat del pacte CiU-PP? Qui governa d'esquenes al municipi?

Si al setembre de 2010, després de més tres anys de govern socialista (en coalició amb ADMC i ERC) amb una trajectòria impecable de projectes socials, de serveis i de caire urbanístic invertits a Calafell, a pesar de la crisi, se'ns demanava una renovació política. Ara, 8 mesos després de govern CiU-PP, amb la manca de projecte demostrada, amb la quantitat de polèmiques que ha viscut el municipi fruit d'actuacions força indesitjables per part d'alguns membres del govern, i amb un clima manifest de desconfiança, estem en condicions, i és la nostra obligació com a oposició, de demanar públicament al govern responsabilitat. Demanar al govern una manera més sensata i més madura de fer política. Aquella altra manera de fer política que tan eufòricament van prometre i que encara no hem vist.

Promeses de processos de participació ciutadana frustrats, persecucions ideològiques a treballadors de l'ajuntament i acomiadaments improcedents amb finalitats polítiques, pèrdua de drets laborals per part del col·lectiu dels treballadors de l'ajuntament, contractacions per compromís partidista d’alts càrrecs, apropiació de projectes encetats i promoguts per l'anterior equip de govern, actituds de negligència per part d'alguns regidors del govern respecte al càrrec que ocupen, manca de respecte envers la ciutadania manifesta i escoltada en converses telefòniques, augment de la pressió fiscal, interessos ocults de manipulació, retallades pressupostàries en matèria de politiques socials, i fins i tot, mentides. Aquest és el bagatge, fins ara, del nou govern.

L'historial del govern CiU-PP, l'expedient d'un govern que ens està portant a la deriva. Tot un seguit de despropòsits i d'actituds corporativistes. També de prevalença dels interessos de partit, per sobre dels interessos municipals que han provocat tot un ambient enrarit aconseguint que la ciutadania denunciï, dia a dia, la manca de sensibilitat i de responsabilitat. Els ciutadans estan percebent que el govern CiU-PP de Calafell utilitza l'Ajuntament com una forma de viure de rèdits durant quatre anys.

De continuar per aquest camí, arribarà el moment en que perdin de vista l'horitzó que Calafell es mereix. Un horitzó de treball, tranquil·litat, seguretat i confiança que els ciutadans esperen d'un govern i, pel que sembla, tant ens costarà assolir. Ara, nosaltres sí diem alt i clar: cal una renovació de la forma de fer política a Calafell.

Mai altre govern, en tan breu període de mandat ha perdut la confiança i la credibilitat dels ciutadans. No hi ha precedents a Calafell. De continuar en aquesta línia, quants mesos més trigaran en enfonsar-nos?

Gabilondo: Los cazadores ya tienen su trofeo

Tras la sentencia del TS en relación al juez Garzon por las escuchas del caso Gürtel, Iñaki Gabilondo ha decidido manifestar públicamente su indignación y grabar un vídeo protesta. Una sentencia del todo injusta y que es un claro síntoma de una campaña de persecución que, desde hace ya años, la derecha más conservadora de nuestro país ha forjado contra el juez Garzón. Uno de los jueces más conocidos internacionalmente por sus investigaciones siempre a favor de la democracia y de los derechos humanos. Esta es la imágen que España y la justicia española está ofreciendo al resto del mundo, una imágen de desagradecimiento, de injusticia y del todo sectarista.

Lo único que espero y deseo, por el bien de la justicia y de nuestro país, es que Garzón recurra la sentencia y el tiempo acabe poniendo todo y a todos en su lugar. La mayoría de los españoles ya se han pronunciado una vez conocida la sentencia. Ni se respeta ni se acepta. Los cazadores ya tienen su trofeo.

Calafell també hi és present!

Avui s'ha celebrat el V Congrés de la Federació del Camp de Tarragona i Calafell ha estat protagonista. Per primera vegada a la història de la nostra agrupació, hem aconseguit tenir representació a l'Executiva de la Federació amb un suport de 81% dels vots. S'ha reconegut l'esforç i la feina feta durant molt de temps per part dels nostres companys i companyes. També hem mantingut la representació al Consell Nacional, amb un recolzament del 90% dels vots.

L'únic candidat a Primer Secretari de la Federació, el Pep Fèlix Ballesteros, ha tingut un suport del 98% de les votacions, tot demostrant un alt nivell d'acceptació i de recolzament per part de la militància. La candidatura presentada ha estat una llista de consens i amb la màxima representació de les agrupacions de tot el territori del Camp de Tarragona. Companys amb més experiència com Francesc Vallès, Xavier Sabaté, Imma Costa o Martí Carnicer formaran part de l'Executiva. Però també tenen el seu lloc cares noves com el Kenneth Martínez o l'Eloi Manasanch.

Al llarg del matí s'ha aprovat, per unanimitat, l'informe de gestió, defensat pel company Pep Fèlix com el text final, ja esmenat, el reglament i la ponència marc. Totes les esmenes presentades per l'agrupació de Calafell han estat aprovades menys una i una altra transaccionada. Estem molt satisfets del resultat obtingut. L'esforç ha valgut la pena.

A continuació ha fet la seva intervenció el convidat d'honor i flamant Primer Secretari del PSC, el Pere Navarro, qui ha tingut una actitud crítica amb les actuacions dels governs de la Generalitat i de Madrid. Navarro ha fet una síntesi del panorama polític actual català i espanyol i ha explicat que una reforma laboral ha de servir per reactivar l'economia i crear llocs de treball i no per facilitat l'acomiadament dels treballadors. Ha defensat el diàleg i el compromís com una manera de treballar per arribar a consensos tan necessaris en moments difícils. Ha criticat que Catalunya estigui governada per Mariano Rajoy i que Mas no faci res al respecte. El Primer Secretari ha posat punt i final al seu discurs apostant per "un futur de progrés" i encoratjant la militància a "no caure en la desesperança ni en el fatalisme".

Finalment tocava el torn al recent escollit Primer Secretari de la Federació. Ballesteros ha iniciat el seu discurs d'investidura donant les gràcies a totes aquelles persones que han treballat dur durant aquestes setmanes presentant esmenes a la ponència, un total de 250, i contribuint a la millora del partit. Ha assegurat que treballarà per aconseguir que "el PSC s'obri a la ciutadania per garantir una major participació i processos més democràtics". Ha apostat també per l'obertura dels cercles de decisió interna. Ha finalitzat la seva intervenció amb paraules d'alè cap a totes aquelles persones que creuen en el progrés i en la justícia social i animant a tothom a treballar per avançar.

El congrés ha tancat les seves portes amb la tradicional cantada de la Internacional i de l'Himne dels Segadors.

A los que hoy brindarán con champán por la inhabilitación de mi padre

La hija de Baltasar Garzón, María Garzón, ha escrito una carta abierta que ha puesto a disposición de los medios de comunicación y que dirige a quienes "brindarán con champán por la inhabilitación" de su padre. Una carta que le dedica a su padre con toda la fuerza, el sentimiento y también la indignación por la sentencia del TS.

“Esta carta está dirigida a todos aquellos que hoy brindarán con champán por la inhabilitación de Baltasar Garzón.

A ustedes, que durante años han vertido insultos y mentiras; a ustedes, que por fin hoy han alcanzado su meta, conseguido su trofeo.

A todos ustedes les diré que jamás nos harán bajar la cabeza, que nunca derramaremos una sola lágrima por su culpa. No les daremos ese gusto.

Nos han tocado, pero no hundido; y lejos de hacernos perder la fe en esta sociedad nos han dado más fuerza para seguir luchando por un mundo en el que la Justicia sea auténtica, sin sectarismos, sin estar guiada por envidias; por acuerdos de pasillo.

Una Justicia que respeta a las víctimas, que aplica la ley sin miedo a las represalias. Una Justicia de verdad, en la que me han enseñado a creer desde que nací y que deseo que mi hija, que hoy corretea ajena a todo, conozca y aprenda a querer, a pesar de que ahora haya sido mermada. Un paso atrás que ustedes achacan a Baltasar pero que no es más que el reflejo de su propia condición.

Pero sobre todo, les deseo que este golpe, que ustedes han voceado desde hace años, no se vuelva en contra de nuestra sociedad, por las graves consecuencias que la jurisprudencia sembrada pueda tener.

Ustedes hoy brindarán con champán, pero nosotros lo haremos juntos, cada noche, porque sabemos que mi padre es inocente y que nuestra conciencia SÍ está tranquila”.

¡Volvemos a los 80!

Revisando la prensa, he disfrutado leyendo el artículo de opinión que a continuación os presento. Lo escribe la periodista y escritora Mercè Rivas y con él podemos hacernos una idea muy clara de la manera cómo nuestro país y todos los derechos conseguidos a los largo de los años se van para atrás como los cangrejos gracias a las políticas que está aplicando la derecha desde el gobierno central y autonómico. Volvemos a los 80 lleva por título, a pesar de vivir en el siglo XXI.

¡Volvemos a los 80!

Mercè Rivas

En pleno siglo XXI, en España, hemos comenzado a caminar como los cangrejos: hacia atrás. Los expertos dicen que a nivel económico volvemos a 2006 y a nivel social retrocederemos mucho más, hasta los 80.

Vuelve la cadena perpetua con otro nombre más civilizado, eliminan la ley de plazos en el aborto, las mujeres hemos dejado de tener paridad en los cargos públicos, las políticas contra la violencia de género retroceden y se les quita la financiación, la palabra “matrimonio” en las parejas homosexuales corre peligro, se vuelven a cambiar nombres de calles, se cambia la asignatura de educación para la ciudadanía, se persigue a los jueces que defienden los derechos humanos y se quiere cambiar el sistema de elección de Presidente de RTVE que tan bien había funcionado en los últimos años.

Y por si esto fuera poco el ministro de Industria ha decidido la suspensión de las primas a las energías renovables. Todo esto significa que los esfuerzos de toda una sociedad, no sólo de su gobierno, para avanzar y cambiar a mejor, durante años ha variado su rumbo instantáneamente.

No nos quitan diez o quince años de arrugas sino de derechos.

El exalcalde de Madrid, Ruiz Gallardón, ha decidido ir a por la ley de plazos del aborto, esa que está facilitando la vida a muchas mujeres y que nos pone al mismo nivel que otros países europeos. Ya lo dijo la actual ministra de Fomento, Ana Pastor, en la campaña electoral: “Es injusta e innecesaria”. Volvemos otra vez a la antigua ley del aborto de 1985 en la cual sólo se puede ejercer si hay violación, malformación del feto y riesgo para la mujer. Gallardón justifica este cambio diciendo que “este cambio es lo más progresista que ha hecho nunca”.

Por otro lado Gallardón nos va a traer de nuevo la cadena perpetua aunque ahora la llaman “prisión permanente revisable”. Es un término más light, acorde con el Ministro en cuestión, el auténtico lobo con piel de cordero del PP.

Así mismo habrán visto que las mujeres hemos dejado de tener paridad en los cargos públicos. El esfuerzo que hizo el gobierno de Zapatero para que mujeres preparadas ocupasen puestos de responsabilidad se ha ido al garete. Vuelven los hombres a copar el Gobierno, las Secretarías de Estado o los puestos de responsabilidad sin valorar su nivel intelectual y su capacidad de trabajo.

A nivel económico hemos vuelto al PIB (Producto Interior Bruto ) del 2006 con la diferencia de que entonces había un 8´5% de paro y crecimos un 4% y en estos momentos la población sin trabajo casi alcanza el 22´8%.

El ministro de Educación va a eliminar la asignatura Educación para la Ciudadanía. Van a instaurar otra: Educación cívica. Los cambios parecen mínimos en el título, pero tendremos que seguir atentamente esos nuevos contenidos ya que estarán basados en las reclamaciones de la iglesia católica.

Las presiones de ésta han aumentado desde que han ganado el partido que siempre apoyaron. Demuestran impaciencia para que se quite la palabra matrimonio de las uniones de parejas homosexuales y las declaraciones de los obispos van in crescendo. El obispo de San Sebastián además de considerar una aberración el aborto lo ha comparado esta semana con la esclavitud de los negros. Ingenioso. Pero eso sí, no han renunciado ni han un solo euro de los 10.000 millones de euros que reciben al año. Una media de 200 euros por habitante, sea cristiano, judío, ateo o agnóstico. Eso sí, los gastos de las Jornadas de la Juventud del pasado mes de agosto van aparte.

Y mientras tanto la organización secreta ultra “El Yunque” sigue captando adolescentes con el visto bueno de Rouco Varela.

Al igual que hace más de 30 años se vuelven a cambiar los nombres de las calles. En Sevilla el alcalde ha decidido quitar a la actriz, eso sí de izquierdas, Pilar Bardem, la calle que tenía a su nombre para denominarla a partir de ahora calle de Nuestra Señora de las Mercedes.

Las mujeres maltratadas, que no son pocas, han visto como María Dolores de Cospedal ha dejado de pagar a las organizaciones que les daban protección y apoyo psicológico. Eso sí, en público recita que ella estará siempre junto a estas mujeres pero en cuanto deja el micrófono, deja de pagar.

Mientras tanto, la Asociación Consuelo Berges de Mujeres Separadas y Divorciadas de Cantabria opina que el discurso del Gobierno sobre violencia de género es una “vuelta atrás de 15 años o más” y ha advertido de que con la fórmula de gestión puesta en vigor por el PP “no está garantizada la atención integral a las víctimas”.

Y por si todos estos hechos no fueran suficientes, volvemos a los tiempos de las persecuciones ideológicas. Un grupúsculo de extrema derecha como es Manos Limpias consigue sentar en el banquillo al juez que más ha peleado en este país contra el terrorismo, el tráfico de drogas y la corrupción.

Y de postre, lo que nos faltaba es que el PP entrase a saco en RTVE. Ahora que por fin después de toda una vida se había conseguido una televisión cuya dirección era elegida por consenso y no a dedo, que las cuotas de audiencia habían subido espectacularmente y que habían conseguido unos niveles muy dignos de calidad sus informativos, series y programas, ahora Rajoy escondido tras las faldas de su vicepresidenta ha decidido ponerlo todo patas arriba. Quieren mandar ellos.

Por lo tanto, ya saben, vístanse como los protagonistas de Cuéntame porque volvemos al túnel del tiempo.

Cal dir-ho alt i clar!

Com a membre de la comunitat docent de la URV, m'ha arribat aquest escrit realitzat per un col·lectiu de professors i sindicats que defensen i reivindiquen una Universitat autònoma i de qualitat. Després de moltes tancades al rectorat, el professorat continua amb la lluita i en contra de les retallades que segueix portant a terme el govern de la Generalitat en matèria educativa i d'investigació. A diferència del que defensa el govern, les retallades sí afecten la qualitat de l'ensenyament, ja que es deixen de cobrir places de baixes per manca de pressupost o s'han destruit molts llocs de treball de professors associats i continuaran fent-ho.

Com a professora universitària i com a persona amb conviccions clarament progressistes i de defensa d'una educació de qualitat, la igualtat d'oportunitats i l'estat de dret, vull manifestar el meu rebuig total envers les polítiques improductives de retallades que està duent a terme el govern de Mas. Polítiques que si no van acompanyades d'actuacions que promoguin la incentivació econòmica, estan condemnades al fracàs.

És per a això que us proposo llegir aquest manifest de cloenda de les tancades al Rectorat per part de membres treballadors de la Universitat i d'aquesta manera pugueu saber l'ambient de rebuig que es viu a la comunitat universitària en ple: professors, membres del PAS, alumnes, etc. respecte les decissions del govern.

CAL DIR-HO ALT I CLAR!

La universitat pública està essent atacada pel Govern de la Generalitat de Catalunya: després d’incomplir reiteradament els compromisos de finançament, la Generalitat pretén ofegar econòmicament les universitats reduint desmesuradament les aportacions als pressupostos de les universitats públiques. I amb això no en tenen prou, en el projecte de llei de pressupostos i de mesures fiscals i financeres, que s’estan debatent al Parlament, volen incloure una sèrie de disposicions que envaeixen les competènciesde la universitat i vulneren obertament l’autonomia universitària. Aquesta autonomia està protegida per la Constitució i per totes les lleis que desenvolupen i ordenen el funcionament i l’activitat de les universitats.

És per tot això que reclamem als rectors, com a màxims responsables de la universitat, que manifestin alt i clar que les universitats públiques exigiran, amb tots els mitjans que calguin, d’una banda, que la Generalitat respecti estrictament l’autonomia universitària i, de l’altra, que les doti amb un finançament suficient per seguir oferint un servei públic d’ensenyament superior i recerca digne, universal i de qualitat.

L’autonomia universitària i el finançament són els fonaments en els que es sustenta la universitat tal com la coneixem, una universitat de qualitat construïda amb l’esforç i la dedicació de tots els que fem universitat dia rera dia. Així doncs resulta imprescindible trobar les vies necessàries que garanteixen el manteniment de tots els llocs de treball i els drets laborals dels treballadors i treballadores de les universitats públiques de Catalunya que la societat es mereix.

La nueva ejecutiva del PSOE, sin Chacón

Tras una noche dura de negociaciones, Rubalcaba cierra la ejecutiva incorporando a sus más fieles. Chacón echa un paso atrás y decide no figurar en la nueva ejecutiva ni en ningún otro cargo del PSOE, por ahora.

Ejecutiva Socialista

Presidente: José Antonio Griñán

Secretario General: Alfredo Pérez Rubalcaba

Vicesecretaría: Elena Valenciano

Secretario de Organización: Oscar Lopez

Igualdad: Purificación Causapie

Secretaría de Relaciones Políticas: patxi Lopez

Economía y Empleo: inmaculada rodríguez Piñero

Relaciones Institucionales y politica autonomica: Antonio Hernando

Participación, Redes e Innovación: María Gonzalez Veracruz

Ciudades y Politica Municipal: Gaspar Zarrías

Ideas y Programas: Jesús caldera

Politica Social: Trinidad Jiménez

Educación y Cultura: María del Mar Villafranca Jiménez ( gerente patronato Alhambra)

Ordenación del Territorio y Sostenibilidad: Hugo Morán

Secretaría de Formación: Rafael Simancas

Union Europea: Juan Moscoso

Cooperación e Inmigración: Marisol Pérez

Emigración: Carmela Silva

Vocales:

Eduardo Madina

Jaime Lissavetzky

Emiliano García Page

Sergio Gutiérrez

Carlos Pérez

Carolina Darías

José Zaragoza

Francina Armengol

María Teresa Noguera

Jose Miguel Rodríguez

Esperanza Estévez

Alejandro Soler

María Gámez

Javier Fernández

María José Fernández

Carmen Montón

Maite Fernández

Maru Menéndez

Patxi Vázquez

Lola Gorostiaga

Rubalcaba: os ofrezco unidad y cambio

Desde ayer sábado 4 de febrero, Alfredo Pérez Rubalcaba es el nuevo Secretario General del PSOE. Las votaciones de los 952 delegados estuvieron muy ajustadas hasta el último momento del escrutinio, obteniendo finalmente 487 votos Rubalcaba y 465 Carme Chacón. Votó prácticamente el 100% de los delegados y, a excepción de 2 votos en blanco y uno nulo, el resto fueron votos favorables para los candidatos.

En el primer discurso de Rubalcaba, como secretario general, éste manifiesta insistentemente un agradecimiento sincero a los militantes y dice sentirse orgulloso de haber llegado hasta ese punto de su carrera, no se lo esperaba. Orgulloso y con mucha responsabilidad que tendrá que saber gestionar de aquí en adelante. Además, ofreció unidad y cambio para poder estar a la altura de las dificultades y poder abrir un nuevo camino de ilusión y de trabajo. Algo interesante y creíble tendrá que ofrecer el flamante primer secretario a los militantes pero sobre todo, a los ciudadanos si pretende hacer rebrotar la confianza y apoyo de que durante tanto tiempo el socialismo disfrutó.

También tuvo Rubalcaba unas palabras de reconocimiento y de agradecimiento para Carme Chacón en un momento de desconcierto para ella. El trabajo limpio así como la fuerza y las convicciones de la candidata han hecho que se haya ganado el afecto y el reconocimiento de una parte importante de militantes, cargos del partido socialista y ciudadanos en general. La prueba está en el resultado de las votaciones, tan reñido hasta última hora, de este congreso.

La situación del PSOE no es nada sencilla y el papel de Rubalcaba tampoco. Éste deberá trabajar para sacar al partido socialista de la profunda depresión en la que se encuentra. Como secretario general tiene dos retos muy importantes que deberá saber alcanzar si pretende devolver el prestigio y los apoyos que hasta hace poco atesoraba el partido socialista. Por un lado, deberá saber gestionar las cuestiones más internas del partido y, por otro lado, poner los instrumentos necesarios de cara a volver a conectar con la sociedad, con todos esos colectivos de ciudadanos que hasta ahora habían depositado su confianza en el partido socialista, pero que fruto de malas decisiones y desafortunadas gestiones, decepcionados, decidieron separarse. Esperemos que no para siempre.

A la espera de conocer cuál será el equipo de compañeros y compañeras que Rubalcaba decidirá presentar y proponer para trabajar codo con codo con él durante los siguientes próximos años, os dejo con una parte del discurso de agradecimiento del nuevo Secretario General del PSOE.

¿Objetivo conseguido?

El pasado 12 de enero publiqué, en este blog, un post en el que explicaba que una plataforma de profesores universitarios, liderados por Miguel Ángel de la Fuente Frechoso, decidieron realizar una web con el objetivo de recopilar firmas que enviarían al Ministro de Hacienda. La idea consistía en conseguir el máximo de firmas para que el actual gobierno considere la posibilidad de incluir una casilla en la declaración de la renta de todos los españoles, gracias a la cuál se pueda donar parte del dinero de nuestros impuestos (0.7%) en favor de la ciencia.

La iniciativa ha llegado a su fin. El día 1 de febrero finalizó el plazo para conseguir apoyos de cara a que el Ministerio de Hacienda acepte la propuesta y así tener la oportunidad de invertir parte de nuestros impuestos en la promoción de la ciencia y de la investigación.

A día uno de febrero, se consiguieron un total de 279.553 firmas que pertenecen a personas sensibles a temas que tienen que ver con el progreso y la evolución de la investigación científica. Fondos que irían destinados también a evitar la fuga de talento de nuestro país, fenómeno que hace años tiene lugar a lo largo de todo el estado y también de Cataluña. Así pues, la contribución sería doble. Por un lado avanzar en el progreso de la ciencia y contribuir en el desarrollo de ciencias de la salud como la medicina o bien las ciencias tecnológicas y, por otro lado, crear ocupación y evitar esa emigración que actualmente está teniendo lugar en nuestro país fruto de las altas tasas de desocupación.

Esperemos que el gobierno sea sensible a la expresa voluntad de tantos miles de ciudadanos que reclaman derechos fundamentales como tener acceso a un puesto de trabajo o tener acceso a una ciencia que significa la base del conocimiento y del progreso del estado del derecho y del bienestar de un país como el nuestro.

Objetivo conseguido? Esperemos que el pueblo sea escuchado y que todo el trabajo realizado por esta plataforma de profesores haya servido para algo, por el bien de la nuestra y de futuras generaciones.

L'església justifica la violència de gènere?

l passat dilluns 23 de gener, al programa matins de tv3, a la secció d'entrevistes, el convidat va ser l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells. Una de les preguntes de la presentadora, Ariadna Oltra, al representant de la institució eclesiàstica feia referència a la igualtat entre homes i dones. La resposta de l'arquebisbe, sota el meu criteri desencertada, va ser la que es mostra, a continuació, al vídeo: "jo de vegades dic a les dones, el teu fill petit és el teu marit, el que has de cuidar més



Al dia següent, la convidada a l'entrevista va ser la Magistrada de l'Audiència provincial de Barcelona Montserrat Comas d'Argemir. Comas va ser vocal del Consejo Judicial del Poder Judicial des del 2001 fins al 2008 i també és presidenta impulsora de l'Observatori contra la violència domèstica i de gènere. Com a jutgessa, ha destacat per la seva labor en benefici de la incorporació de la dona a la judicatura i el seu compromís contra la violència de gènere.

He decidit redactar aquesta entrada per manifestar la meva reprovació respecte de les declaracions de l'arquebisbe i aprovant totalment la resposta que la magistrada va donar en relació a les desafortunades declaracions del representant de l'església.

L'entrevistadora, al minut 7.56 del següent vídeo, tot mostrant-li les paraules manifestades per l'arquebisbe, pregunta a la magistrada si hi està d'acord. Comas, sense cap tipus d'objecció, afirma contundent que no pot estar més en desacord, "no ho comparteixo en absolut" va dir. Unes declaracions que van estar del tot fora de lloc i que suposen un atemptat contra la igualtat de gènere entre les persones i contra la democràcia. Tal i com sostè la magistrada, generant aquest tipus d'opinions davant una l'audiència, estem fent un "flaco" favor a l'educació dels nostres ciutadans en general, i dels més petits en particular. Us facilito l'entrevista sencera per qui la vulgui veure ja que considero és digna de ser escoltada i molt interessant.

Hem de fer pedagogía a favor de la igualtat entre les persones per tal que, en un futur, la nostra societat sigui una societat madura i que camini cap a la majoria d'edat. Vivim al segle XXI, en un país amb una democràcia consolidada i amb un estat del benestar que hem anat conreant poc a poc amb la finalitat de progressar i de vetllar per la igualtat d'oportunitats. No podem permetre que a aquestes alçades, càrrecs d'alt nivell d'una institució de "rancio abolengo" i tan recolzada per tants ciutadans com és l'església, ens facin retrocedir en el temps tot allò que hem avançat i es permetin profanar, en va, principis tan elementals com la igualtat entre les persones de forma gratuïta i sense cap mena conseqüència o rebuig social.